«Aquest poema narratiu, aquest dret relat, l’escriptura discursiva del qual es desplega com un rotlle mentre els peus fan via amunt, conté, en el seu registre en vers, rimat o no, idees, fets, imatges, records i mancances, alguna mena de certesa que s’imposa de seguida al lector per poc que aquest en capti el gest i n’albiri l’abast, per mica que s’avingui a acompanyar el caminant demiürg en la ruta que ha triat, un cop més, de recórrer.» De l'epíleg del llibre de Mònica Miró i Vinaixa
