Arxiu de la categoria: Juvenil

VIAJES EXTRAORDINARIOS, Sonia Nimr

L’editorial Icaria ens presenta Viajes extraordinarios por tierras misteriosas. Aquest llibre és l’únic traduït de l’escriptora i narradora palestina Sonia Nimr. Un llibre de viatges protagonitzat per una noia que es diu Luna. Inserit dins la tradició de la narrativa de viatges que va enllaçant petites històries que donen un sentit a tot el llibre. Us animem a llegir-lo per tal que pugueu descobrir àrees geogràfiques que potser no coneixeu. També descobrireu diferents visions del món de les diverses cultures que hi apareixen. I, sobretot, descobrireu un personatge que us anirà entortolligant en la teranyina narrativa que teixeix i que no us deixarà escapar de cap de les maneres.

Viajes extraordinarios por tierras misteriosas, Sonia Nimr, Icaria editorial

Viajes extraordinarios por tierras misteriosas, Sonia NimrLa història de Viajes extraordinarios por tierras misteriosas està narrada per Luna, la protagonista del llibre. Ens explica en primera persona totes les peripècies de la seva vida.

Però, com us podeu imaginar, les històries comencen amb uns antecedents. I per aquest motiu, Luna, comença explicant-nos la història dels seus pares. Una història que passa en un poblet aïllat de Palestina regit per uns xeics molt conservadors. Aquests xeics consideren que el poble està sotmès a una maledicció que fa que no neixin nenes al poble. I aquesta és la realitat: no neixen nenes al poble.

El pare de la Luna, en una visita a la ciutat, s’enamora de la mare de la Luna, la filla d’un llibreter. I, la mare de Luna, li regala un llibre de viatges que anirà apareixent en tota la història. Quan els pares de la Luna es traslladen al poble se’ls considera responsables de l’infortuni que no neixin nenes. Fins que, poc a poc, algunes dones, descobreixen que la mare de la Luna no és una bruixa. Al contrari, és una dona culta que els pot ajudar en moltes coses. Fins i tot acabarà traient l’entrellat de la maledicció: hi ha un arbre originari de la Xina al centre del poble que causa la manca de natalitat masculina.

La vida de Luna

Entretant, la Mare mor i la Luna i la seva germana se’n van a viure amb uns familiars a la ciutat. La germana es casa i, alhora, un home ric es vol casar amb la Luna. Per això decideix iniciar un viatge per fugir de la situació. Luna agafa una caravana i iniciarà el seu periple d’aventures.

Començarà coneixent una família a la caravana amb qui viurà un temps. Però l’aventura la seguirà cridant i agafarà una altra caravana. Aquí començaran els seus problemes: a mig camí, uns bandits prendran els viatgers i els vendran com a esclaus. D’aquí, per la seva capacitat d’explicar històries, anirà a petar a la cort d’una princesa, passarà uns anys fent de pirata, coneixerà el seu primer amor i, finalment, es casarà.

Quan fa un temps que és feliçment casada i ja té una filla, en un nou viatge, el vaixell amb què viatgen naufraga i perd marit i filla. Haurà de començar un nou viatge per mirar de trobar-los que la durà a Etiòpia, a la Índia i, de nou, al Marroc. En tots els seus viatges, el coneixement que té de les herbes medicinals que li va transmetre la seva mare i els llibres, la faran reeixir en totes les aventures.

La Luna passa una vida de llegenda que ens immergeix en la seva vida i ens va captivant de manera que no podem deixar el llibre fins a acabar-lo.

 

 

UN REPLEC EN EL TEMPS, Madeleine l’Engle

Un replec en el temps, Madeleine L’Engle, Editorial Bambú

Un replec en el temps, Madeleine l'Engle

Un replec en el temps i un replec en l’espai. Podem viatjar entre dos punts molt allunyats de manera immediata? Imagineu un llençol i situeu dos punts l’un en un extrem i l’altre en l’altre extrem. Si hi anem d’un punt a l’altre en línia recta, trigarem un temps i recorrerem un espai. Però si pleguem el llençol pel mig, podrem anar d’un punt a l’altre immediatament sense recórrer cap espai!

Argument

La Meg té una família un pèl atípica: el pare, científic, ha desaparegut després d’anar a fer una investigació científica altament secreta; la mare també és científica, cada dia envia una carta al pare i té cura dels fills mentre investiga des de casa; té uns germans bessons que són els que estan més integrats a la vida social del poble i l’escola; un germà petit, en Charles Wallace, a qui tothom té per un nen no normal, endarrerit… I, ella mateixa, la Meg, no és gens bonica, porta ulleres, és una crack de les matemàtiques i no suporta les tonteries que li ensenyen a l’escola. Alhora té molts problemes de relació tant amb els alumnes com amb els professors.

El germà petit, en Charles Wallace no té cap problema. Més aviat al contrari: té una capacitat extraordinària per captar el pensament de la gent. Especialment el de la Meg. Per aquest motiu ha decidit que no necessita comunicar-se amb ningú i també per aquest motiu és percebut com a un nen amb un retard mental.

Però un dia en Charles Wallace comença a parlar de la senyora Què, la senyora Qui i la senyora Qual. Tres dones extraordinàriament singulars que es vesteixen de manera estrafolària, que han ocupat una casa encantada i que actuen i es comuniquen de manera molt singular. I un dia, anant a veure a aquestes tres senyores, apareix en Calvin, un noi de l’institut que és molt popular. Calvin ha après a conviure amb la gent però també és un noi singular: té una alta capacitat per la comunicació.

Viatge pel temps i l’espai

Calvin, Charles Wallace i Meg, acompanyats per les senyores Què, Qui i Qual, sense saber ben bé com, iniciaran un viatge a la recerca del pare perdut de la Meg i en Charles Wallace. I ho faran viatjant a través de l’espai i el temps. Utilitzant la cinquena dimensió dels tesseractis que entenen conceptualment però no poden copsar amb els sentit. I passaran per alguns planetes en què descobriran realitats no explicables des del coneixement humà. Pel camí descobriran la Foscor i, fins i tot, l’hauran de travessar en els seus viatges.

El pare de la Meg i en Charles Wallace és al planeta Camazotz, un planeta on una mentalitat col·lectiva fa que tot funcioni a la perfecció… O no… Què hi fa el pare allà? Què es el que els habitants del planeta anomenen ALLÒ?

Madelaine l’Engle

Va néixer als Estats Units però va passar la joventut a Europa, als Alps francesos. Quan va tornar als Estats Units, va viure a Nova York i va dedicar-se al teatre. En aquesta etapa va començar a escriure les seves primeres novel·les.

En néixer els seus tres fills, amb el seu marit, van decidir marxar de la ciutat i anar a un poble rural de Connecticut. Allà va regentar una botiga de comestibles mentre seguia escrivint. També va fer de bibliotecària.

La novel·la Un replec en el temps, publicada el 1962, segueix essent totalment vigent al s. XXI. És la primera novel·la juvenil de ciència ficció que introdueix conceptes relativament recents de la física moderna: els viatges en el temps i en l’espai.

 

L’ARTILLERIA DE MR. SMITH, Francesc Puigpelat

L'artilleria de Mr. SmithAquest és un d’aquells llibres que t’arriben a la llibreria, et semblen interessants i l’apuntes a la llista de llegir: L’ARTILLERIA DE MR. SMITH, Francesc PuigpelatEditorial Bambú. I, pel motiu que sigui, te n’oblides. Però, per sort, un dia, ve a visitar-nos l’Olga Prieto i ens comenta que l’ha llegit i que és fabulós.

El reprenem i hi trobem allò que l’Olga ens comentava: un dels llibres per a joves (i no tan joves) que parla de la guerra civil afrontant les contradiccions que van patir les persones tant en un bàndol com en un altre.

L’artilleria de Mr. Smith, un llibre atípic de la Guerra Civil

Llegirem com la família d’en Xavier fuig a França per salvar-se del pistolerisme anarquista i com tornen a l’estat espanyol fins que se situen a Balaguer. No ho fan en va: el pare d’en Xavier és enginyer, franquista convençut i haurà de col·laborar amb Mr. Smith per desenvolupar l’arma secreta que pot decantar definitivament la guerra cap al bàndol feixista.

En Xavier, que té 14 anys, mai no ha qüestionat els plantejaments polítics de la família. Fins i tot els comparteix. És conscient que van haver de fugir de Barcelona per tal de salvar la vida. Però hi haurà dos fets determinants que faran que, com a mínim, es plantegi a qui és fidel.

D’una banda, d’amagat, va a veure què passa al front. I descobreix que no hi passa res de rellevant: els soldats pesquen, juguen a cartes, fumen i van a la taverna. Tant els d’una banda del riu com els de l’altra. Moltes vegades, ho fan junts. En Xavier comença a travar amistats entre els soldats però també amb un noi que és diametralment oposat a ell: en Mateu. Mentre en Xavier és de casa bona, va ben vestit, està al costat “nacional” i la seva família és franquista, en Mateu viu en una masia, va amb roba esparracada, està al costat republicà del riu i son pare era anarquista de la FAI. Però malgrat tot es fan molt amics.

D’altra banda, en Xavier, coneix el coronel Tapias, un soldat forjat al marroc i amic de son pare. Però una autèntica bèstia sinistra sense cap mena d’escrúpol. El coronel Tapias serà l’encarregat d’usar la misteriosa arma de Mr. Smith en benefici del bàndol franquista.

Finalment, en Mateu és mobilitzat amb la Lleva del Biberó i demana a en Xavier que tingui cura de la seva xicota. Mentre en Xavier en té cura, se n’enamora. Però el pitjor de tot és que esbrinarà els detalls de l’operació que els franquistes estan preparant i es veurà en un gran dilema: travessa el riu per ajudar en Mateu?

Una història trepidant amb personatges absolutament polaritzats però amb d’altres que creuen que per damunt de tot som  persones. Una història d’amistat i de petit heroisme.

 

la pel·lícula de la vida

LA PEL·LÍCULA DE LA VIDA, Maite Carranza

la pel·lícula de la vidaMaite Carranza ens sorprèn amb La pel·lícula de la vida, novel·la amb il·lustracions d’Iratxe López de Munain. Editada per editorial Cruïlla i guardonada amb el premi Vaixell de Vapor 2016.

Aquesta és la vida de l’Olívia: una nena que fa sisè. La seva mare tothom la coneix pel nom que tenia en una sèrie televisiva en què feia de policia. El seu germà té 8 anys i el considera més una nosa que cap altra cosa. El seu pare fa anys que va desaparèixer i ningú no en sap res. La relació que va començar la mare amb un altre home es va estroncar de cop quan l’Olívia i son germà començaven a considerar-lo com a un pare. Les nenes de l’escola no acaben de congeniar amb l’Olívia, excepte una. Malgrat tot, l’Olívia està molt pendent del mòbil i les xarxes socials per no estar desconnectada dels nens i nenes de la seva edat.

Amb tot aquest embolic, un dia, mentre està fent un treball d’escola a l’ordinador, se’n va la llum de casa. I no tornarà. L’Olívia s’enfada amb la mare i la culpa de la situació quan descobreix que els han tallat el corrent perquè no pagaven. Veient com la mare enfronta la situació pensa que aquesta és una situació provisional però que la mare la resoldrà ràpid perquè té molts càstings.

Però aquesta situació s’anirà anquilosant i afectarà tota la vida de l’Olívia, germà i mare: a l’escola li reclamen rebuts pendents i tiquets menjador; els veïns els reclamen diners de la comunitat d’escala; cada cop mengen pitjor; els tallen el gas, etc. I, poc a poc, l’Olívia pren consciència que aquesta situació sembla irreversible. Sobretot quan nota que sa mare fuig de la realitat i que son germà petit comença a percebre’n les conseqüències.

L’Olívia prendrà la iniciativa i, on no arribi sa mare, arribarà ella. El primer: cal que son germà pensi que aquesta és una situació normal i controlada. I és així que li escriurà una carta en nom d’uns suposats productors americans explicant-li que s’està gravant una pel·lícula en què ell n’és el protagonista però que no volen que es vegin les càmeres per tal que tot sembli molt més real. Que passaran coses molt greus però que tingui en compte que tot és una pel·lícula i res més. I que, sobretot, tingui en compte, que la pel·lícula acaba bé.

A partir d’questa ficció que crea l’Olívia, el germà serà capaç d’afrontar moltes de les situacions dures que passin. Potser la més forta, quan els desnonen de casa. Moment en què el germà, que veu unes quantes càmeres, es preocupa de si ha plorat bé o no i no és del tot conscient de la situació.

La família de l’Olívia se n’han d’anar a viure a un pis ocupat i canviar d’escola perquè no tenen altra possibilitat. En un barri “marginal”. I és aquí on descobriran un entorn de gent que, per primera vegada, no només es preocuparà de la seva situació sinó que, a més, faran el possible per ajudar-los. I mentre la mare s’enfonsa en una depressió cada cop més profunda, l’Olívia pren el timó de les vides de tots tres per sobreviure i aconseguir que no es desmembri la família.

Una novel·la trepidant en què es relativitzen molts suposats valors i en què, des de la visió d’una nena de 12 anys, es descobreix què és el fonamental de la vida.

 

El vol de l'oreneta

EL VOL DE L’ORENETA, David Cirici

El vol de l'orenetaEn David Cirici ha escrit una novel·la trepidant amb el rerefons de l’adopció i el retorn al país d’origen. Creiem que pot interessar a tot tipus de lector. Però potser la podran començar a gaudir nens a partir d’uns 9 o10 anys si són bons lectors.

La novel·la està il·lustrada per la Raquel Marín i editada per l’editorial Cruïlla a la col·lecció El Vaixell de Vapor Taronja. Va ser guardonada amb el premi Vaixell de Vapor 2015. Sens dubte s’ho mereixia.

Un nen va a l’aeroport de Barcelona, passa tots els controls de seguretat i es cola en un avió amb destinació Mali. Aquest nen, en Seydou,  s’escapa de casa els seus pares adoptius per tornar a l’orfenat on va anar a parar quan van morir els seus pares biològics. S’estima el seus pares adoptius, però l’Amina, la seva millor amiga de l’orfenat, amb qui ha anat mantenint una relació via ordinador, un dia li comenta que ha de parlar directament amb ell; sense pantalles pel mig. En Seydou entén que n’ha passat alguna de molt grossa i, per aquest motiu, fuig de casa per tornar a l’orfenat.

Les espectaculars peripècies d’en Seydou per burlar la seguretat de l’aeroport, colar-se a l’avió i passar el control duaner de Mali no són res comparades amb les que passarà a partir del moment que ja és a l’orfenat amb els seus antics amics i bamusso Fatoumata, la dona que tenia cura de tots els infants a l’orfenat. Perquè, un cop a l’orfenat, descobrirà dues coses que li complicaran molt l’estada a Mali: d’una banda, que Amina ja no és a l’orfenat i, de l’altra, que la notícia que ha burlat la seguretat dels aeroports, fa que tothom el persegueixi. Uns per entrevistar-lo i, altres, per portar-lo a un centre de tutela de menors mentre no arriben els seus pares adoptius.

Per tant, a en Seydou, no li queda altre remei que seguir el rastre que hagi pogut anar deixant Amina mentre fuig per tal que no l’enxampin.

Una novel·la que és un autèntic cant a l’amistat, un viatge iniciàtic brutal, un retorn als orígens i una comparació meravellosa dels dos móns que viu Seydou. Un descobriment de tota la geografia de Mali però amb una mirada exquisida del país Dogon i la manera de ser de les persones que hi viuen. Alhora, hi ha intercalats dos contes preciosos. L’un, l’explica Seydou. L’altre, Amina. Quan els llegiu, veureu per què ho diem.

Pensem que és una novel·leta recomanable per a tots els nens. Però imprescindible per a nens que siguin adoptats: se sentiran Seydou!

Arribarà el Dematí

ARRIBARÀ EL DEMATÍ, Joanjo Garcia

Arribarà el DematíAquesta vegada, en Joanjo Garcia ens proposa un canvi de tema i, potser, fins i tot un canvi de públic. Arribarà el dematí  editada per Bromera, és el títol de la seva darrera novel·la.

Amb aquest títol manllevat de la cançó Als companys de l’Ovidi Montllor, sembla que en Joanjo hagi volgut glossar tota la cançó de l’Ovidi.

I ho fa posant tota una història a la cançó protagonitzada per una noia que ha passat la infantesa entre València i Barcelona a causa de la separació dels pares. Aquesta noia, la Laura, creu en el concepte Països Catalans però, alhora, se sent desarrelada tant a València com a Barcelona,

La història comença quan Laura deixa el País Valencià i agafa un tren cap a Barcelona per estar-s’hi definitivament. I, a partir d’aquest moment, mentre se sent perduda en el present tant a nivell polític, com emotiu, intentarà aclarir el passat del seu pare, la seva mare, que un mal dia es va suicidar, els amics de la mare, els familiars, etc.

Tota aquesta peripècia de retrobament personal passa durant un dels moments més intensos de la història contemporània de Catalunya: la manifestació de la V, el 9N, etc. I, entre comentaris a allò que passa en el present i les mirades al passat familiar, anem redescobrint la història de l’independentisme d’esquerres i les contradiccions que provoca a la Laura.

Per cert, el dia 27 d’octubre a 2/4 de 8 en Joanjo Garcia serà al Cafè del Mar presentant la novel·la. Nosaltres hi serem per tal que pugueu adquirir el llibre i us el signi.