Arxiu d'etiquetes: àlbum il•lustrat

El ratolí babau i entranyable de Petr Horáček

Un dels autors d’àlbum il·lustrat que més connecta amb els primers lectors és Petr Horáček. Tant per les històries que explica amb un humor tendre i innocent com per les il·lustracions que fa. I avui us volem parlar dels seus llibres del ratolí. Uns llibres que sedueixen els nens de tres a set anys. No us enganyarem si us diem que és un dels autors que més hem venut en alguna campanya de Nadal o St. Jordi. I és que quan un client busca un llibre que connecti amb els nens, si li ensenyes un llibre d’Horáček, sol dir-te que no cal que li ensenyis res més. I, al cap d’un temps, en moltes ocasions, torna preguntant si hi ha algun altre llibre del mateix autor perquè la compra va ser un èxit clamorós.

Gràcies a l’Editorial Joventut tenim una quatre llibres d’Horáček protagonitzats pel ratolí. El primer, és un llibre per als més menuts i. Els altres tres, per a un xic més grans.

L’estil Horáček

Segurament la clau de l’èxit d’Horáček rau en el seu estil personal i inconfusible: destaca en la il·lustració, en el format i l’humor.

D’una banda, trobem unes il·lustracions tendres i molt senzilles que agraden molt als nens. Uns traços suaus i, sobretot, unes textures que omplen els traços amb tècniques de collage absolutament característiques d’Horáček. Podeu veure’n la tècnica al seu bloc.

D’altra banda, tenim el format: en tota aquesta sèrie utilitza el troquelat de les pàgines per establir un diàleg amb el lector. Així, allò que veiem en una pàgina, es transforma en la següent gràcies als troquelats. El ratolí que és fora del cau o que ja és dins, la perspectiva psicològica de diferents animals o el pas del temps en un paisatge que es transforma en poden ser alguns exemples.

Finalment, l’humor. Fi, original, naïf però, sobretot, característic d’unes edats molt concretes i que ràpidament reconnecta l’adult amb la seva infantesa. El gran personatge és un ratolí antiheroi babau que lluu gràcies a la contraposició amb els seus amics. En cada història el ratolí aprèn una cosa. Però mentre l’aprèn, ens fa riure.

El ratolí i l’arc de Sant Martí

El Ratolí i l'arc de Sant Martí

Aquest és un llibre per als més menuts. D’aquells que serveixen per a fer lectura de falda on l’adult va mostrant coses al nadó. Pot servir per tenir els primers coneixements de què és un ratolí i què li agrada i què no li agrada. També servirà per introduir vocabulari referent al temps climatològic. Veurem un ratolí en diverses situacions. Algunes agradables i d’altres no tan agradables. Al ratolí li agrada menjar espigues de blat, jugar amb les fulles seques però no li agrada el mal temps. Per això fugirà al seu cau. Des del cau veurà com surt l’arc de St. Martí. Podreu fer sortir l’arc de Sant Martí girant una rodeta que el mou.

Una casa a la mida

Una casa a la mida

En aquest cas entrem de ple en un dels personatges més reeixits d’Horáček: el ratolí. De fet, el ratolí i els seus amics.

El ratolí troba una fantàstica poma vermella i decideix entrar-la al seu cau. Però descobreix que és tan grossa que no se’n sortirà. I se li acut d’anar a veure un amic que té un cau una mica més gros. Pel camí, amb el pes de la poma, agafa gana i se’n menja un bocí. I quina llàstima! L’amic li diu que no pot entrar la poma al seu cau. Aquesta operació es repetirà altres vegades, amb una nova menjada i una nova negativa d’entrada de poma al cau. Fins que, finalment, el ratolí descobreix un cau tan gros que decideix que hi entrarà la poma. Quan està a punt de fer-ho sent la veu d’un ós que diu que es menjarà el ratolí i la poma de postres. Espantat, el pobre ratolí fuig corrent fins a casa seva i, està tant i tant cansat que encara menja un darrer bocí de poma. En aquest moment se n’adona que potser sí que pot encabir la poma dins del seu cau…

 

El ratolí que es va menjar la lluna

El ratolí que es va menjar la lluna

En aquest cas el ratolí és un gran amant de la lluna. Se la mira i remira i pensa que li agradaria molt poder-la tenir i jugar-hi. L’endemà quan es lleva, en sortir del cau, troba un plàtan a la porta i es pensa que és la lluna. Hi juga i sent que fa molt bona olor. Decideix tastar la lluna i li agrada tant, que se’n menja més de la meitat. Quan pren consciència de què ha fet s’exaspera pensant que la lluna no sortirà mai més perquè se l’ha menjada. Els seus amics li pregunten per què va tan trist i no entenen res. Fins que decideixen fer-li una sorpresa: el duen dalt d’un cim i li ensenyen com la llum que es veu darrere els arbres es transforma en la lluna. La felicitat del ratolí és extrema i acaben cruspint-se el que queda de plàtan.

El ratolí i la pilota vermella

El ratolí i la pilota vermellaEn aquest cas el ratolí descobreix una pilota vermella dalt d’un arbre. Fa tot el possible per a poder-la agafar: s’estira, salta, agafa un tronc… però no se’n surt. I decideix anar a buscar els seus amics per tal que l’ajudin. Cada amic li diu que allò que ha vist no és una pilota, sinó una altra cosa. Però ni encerten què és ni arriben a fer baixar l’objecte vermell de dalt de l’arbre. Finalment, decideixen fer un castell tots junts per tal de poder agafar l’objecte. Estan a punt d’aconseguir-ho però cauen a terra. I, amb la batzegada, donen un cop a l’arbre que fa que caigui l’objecte i molts objectes més: eren cireres! Ja poden berenar.

 

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI, primer llibre de definicions

krauss sendakSi fem un clot entre els llibres que darrerament han aparegut a Kalandraka, trobarem un Sendak diferent. El Maurice Sendak autoir i il·lustrador d’Allà on viuen els monstres i de tots aquells llibres psiquedèlics desapareix. I es posa a disposició només com a il·lustrador. Passa a un segon pla aparent per deixar pas als escriptors.

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI, primer llibre de definicions, Ruth Krauss i Maurice Sendak, Ed. Kalandraka

Un clot és per cavar-hi, primer llibre de definicionsSi un dia us cau a les mans Un clot és per cavar-hi i en quedeu enamorats, no us estranyeu. Perquè ja li ha passat abans a molta altra gent. Maurice Sendak i Ruth Krauss van col·laborar en vuit llibres. La Ruth, ja havia escrit uns quants llibres per a infants. I en va escriure uns quants més. En Maurice, ja havia començat a il·lustrar alguns llibres. I en va il·lustrar molts més. Però quan van fer conjuntament Un clot és per cavar-hi, segurament, van aconseguir unir el millor de tots dos. I van aconseguir posicionar el llibre com a el més interessant en l’àmbit infantil. Va ser un autèntic fenomen. Per primera vegada, un lllibre connectava amb els nens d’una manera inqüestionable.

Sendak encara no havia publicat el llibre que el catapultaria a la fama (Allà on viuen els monstres). No ho faria fins al cap d’onze anys. I Ruth Krauss, tampoc havia arribat al gran públic. Però un dia escriuen Un clot és per cava-hi i revolucionen el panorama de la literatura infantil!

I per què? Si tal com diu el subtítol del llibre, tan sols és un “primer llibre de definicions”? Doncs perquè quan ajuntem Krauss amb Sendak, s’uneixen dues particulars maneres de mirar que connecten directament amb l’essència infantil.

Què té d’especial aquest llibre?

Els braços són per abraçarAquest és un llibre “enciclopèdic”. Aparentment és un llibre de coneixements, un llibre de definicions. I, per tant, esperaríem trobar-nos davant d’una mena de diccionari. Amb tota la càrrega cultural de mitjans del segle 20 (recordeu que es va editar per primera vegada l’any 1952).

Però n’obrim la primera pàgina i veiem que Krauss i Sendak no parlen des de la càtedra oficial. Ells no escriuen des de la perspectiva que s’havia fet fins aleshores en què qui té el coneixement decideix què és important i què no. Aquest no és un llibre ni acadèmic ni moralista. Krauss i Sendak són els pioners en operar un canvi que sorprendrà. I que generarà una tradició que encara dura.

Un clot és per cavar-hi és el primer llibre que eleva l’infant a la categoria de catedràtic. Per tant, les definicions que hi trobem, són escrites des de la perspectiva de l’infant. Desplacen el focus del coneixement per preguntar als nens sobre la realitat. I els nens responen amb la seva lògica. Per això, un clot no és un tros de terra del qual se n’ha sostret una porció, sinó que un clot és per cavar-hi. I un mestre és per treure’t espines del dit. O els dits dels peus són per bellugar-los. I a falda és perquè les engrunes no et caiguin a terra. I un llumí -evidentment-, és per bufar-lo.

Un llibre és per mirar-se'l

AU, BONA NIT! – Per riure i dormir

Au, bona nit! és un llibre per riure i compadir-nos del pobre ós i el seu veí ànec. D’aquells que fan de bon explicar. D’aquells que els nens els demanen i tornen a demanar i demanar. I que, alhora, com qui no vol, de passada, ens explica la importància dels hàbits.

Un llibre d’en Jory John, autor de literatura per als més petits però també per a alguns més grandets. I il·lustrat per en Benji Davies, un dels autoris i il·lustradors d’àlbum més prolífics i expressius. Trobareu molta de la seva obra editada per Editorial Andana. Té llibres fabulosos!

Au, bona nit!, Jory John i Benji Davies, Editorial Andana

Au, bona nit!, Jory John i Benji DaviesL’ós té molta son. Molta, molta son. I només pensa en anar a dormir. De fet, pensa que es podria passar setmanes dormint. Però l’ànec s’està llegint un llibre que es diu 101 maneres d’estar despert

L’ós ja és al llit, comença a relaxar-se, d’aquí a un moment dormirà. Però l’ànec s’està prenent una infusió i pensa que està despert com mai. I amb ganes de fer coses! L’ànec va a casa de l’ós i pica i repica la porta. L’ós, mig adormit, va a obrir i pregunta què passa, què és tanta urgència?. I és que l’ànec s’avorreix…

-Vols jugar a cartes? -No.

-Mirem una pel·li? -No.

-Fem batuts? -No.

-Muntem un grup? -No.

-Xerrem tota la nit? -No.

-Juguem a cartes? -Això ja ho has dit.

-Ens llegim llibres en veu alta? -No.

L’ós vol dormir! Fa fora l’ànec i torna al llit. I sembla que finalment podrà dormir… Però torna l’ànec! Vol fer galetes i demana si l’ós té ingredients… Doncs si no poden ser ingredients, em pots donar galetes?… I quan el faci fora, encara tornarà a venir i a despertar-lo. Una urgència molt greu…

Podrà dormir el pobre ós? I l’ànec, es mantindrà despert?

Selma, el xai feliç!

Estem molt contents de presentar aquest llibre editat per l’editorial Cuatro Azules. I ho estem perquè ens l’han fet arribar cordialment amb una carta explicant-nos que l’havien reeditat en català!

I estem contents de retrobar-nos de nou amb la Jutta Bauer, autora de llibres tan fantàstics com Marecrits, La reina dels colors o Així va començar tot.

Selma, Jutta Bauer, Ed. Cuatro Azules

Selma, Jutta BauerAquesta és una història aparentment infantil. La podem catalogar així pel format d’àlbum il·lustrat que té. Però, com molts llibres de la Jutta Bauer, és un llibre de 3 a 99 anys. Potser alguns adults hi descobrirem coses que els nens encara no han oblidat.

Com que el gos no entenia què era això de la felicitat es va dirigir al Gran Boc per tal que li ho expliqués. I el Gran Boc, li va explicar la història de la Selma.

La Selma era una ovella que quan es llevava de matí menjava una mica d’herba. I després ensenyava els seus fills a belar: “beee, beee!”. A la tarda corria una mica, saltava… Una mica d’esport. I després tornava a menjar herba. Quan començava a fosquejar xerrava una estoneta amb la seva amiga la senyora Voltorell. I, finalment, quan ja era fosc, dormia com un tronc.

I un dia li van fer una entrevista i li van preguntar: “Què faries, Selma, si tinguessis més temps?”. I la Selma va respondre.

I després li van tornar a preguntar: ” I què faries, Selma, si et toqués la loteria?”. I la Selma va tornar a respondre.

Una ovella sàvia.

Quentin Blake, dos llibres

Quentin Blake

Quentin Blake és un dels grans autors-Il·lustradors de llibre infantil. Molts de vosaltres potser el coneixereu com a il·lustrador de Roald Dahl. Podem dir que la majoria dels seus llibres són per a infants. Però, de vegades,  sembla que vulgui fer una picada d’ull als lectors adults que llegim els llibres als nens. Té un estil d’il·lustració molt propi que fa que el reconeguem de seguida. En general, els seus dibuixos, són figures fetes amb tinta i molt sensills. Sense grans perspectives. El traç negre dels dibuixos l’omple amb colors i genera els volums i ombres amb intensitat d’aquests colors, quasi mai amb combinacions de colors.

I té una mirada al món que també és molt característica. En tots els seus llibres es percep aquesta poètica i singular manera de mirar el món.

 

El senyor Magnòlia, Quentin Blake, Ed. Kalandraka

El senyor Magnòlia, Quentin BlakeEl senyor Magnòlia només té una bota vella. I sembla un personatge tot estrafolari. Va vestit de manera ben estranya i fa coses estranyes! Toca la trompeta i té dues germanes que saben tocar el flautí mentre ell balla. Amb una sola bota vella i un peu descalç. És amic de les granotes i els tritons. I els lloros verds li fan forats a l’abric. Però ell és feliç i fa feliços els seus amics. Els porta a tots amb el seu patí. Van a la piscina i es tiren pel tobogan. I fa malabars amb la fruita! Tot i que només té una bota vella… Es vesteix de soldat i saluda els ratolins, té un amic que és un dinosaure lila. I és feliç! Però només té una bota vella…

Però un dia plou i el senyor Magnòlia no pot sortir al carrer amb només una bota vella!

Potser el senyor Magnòlia estarà trist a partir d’ara.

Les butxaques d’Angèlica, Quentin Blake, Ed. Kalandraka

Les butxaques d'Angèlica, Quentin BlakeDos nens ens presenten la seva veïna Angèlica. El nom, li escau! És un àngel per als nens. Aquesta veïna té un vestit tot estrany: ple de butxaques. I, per sort per als nens, de les butxaques en començaran a sortir coses valuosíssimes per als nens. Ratolins, formatge per als ratolins, paraigües, etc.

Angèlica és aquella veïna màgica que no té res i per aquest motiu ho té tot. D’un vestit ple de butxaques treu tot un món fantàstic per als nens. Coses divertides, il·lusionants, motivadores i, sobretot, imaginatives. És com la Teresa de l’Ovidi, aquella senyora que ens va fer descobrir el món quan érem petits.

 

LA CASA DORMENT, Adudrey i Don Wood

La casa dorment, Audrey Wood i Don Wood (il.), Ed. Lata de Sal

La casa dorment, Audrey i Don Wood

A la casa dorment tothom dorm. Hi ha un llit que dorm. I, damunt, una àvia que dorm. I arriba un nen que dorm damunt l’àvia. I un gos que es posa a dormir sobre el nen. I un gat que es posa a dormir a sobre del gos. I un gat que es posa a dormir a sobre del gos. I un ratolí que es posa a dormir a sobre del gat. També hi ha una puça que dorm damunt del ratolí.

Però la puça pica el gat i el gat fa un bot…!

La parella Audrey Wood i Don Wood es complementen a la perfecció en aquest llibre. La foscor necessària per dormir contrasta amb la lluminositat de les il·lustracions. Alhora, les il·lustracions, focalitzen l’acció amb una perspectiva distorsionada d’ull de peix que ajuda a generar la sensació onírica.

Un conte deliciós per anar a dormir. On tothom dorm o no… Perquè després de la nit, vé el dia.

aventuradellegir

L’aventura de llegir!!! #aventuradellegir aventuradellegir

A Buc de Llibres sempre hem cregut que llegir és una aventura enriquidora que ens permet créixer com a persones. Per aquest motiu és molt important que encomanem l’#aventuradellegir als nens per tal que ampliïn el seu vocabulari, la capacitat d’abstracció, la capacitat d’anàlisi, la imaginació, el coneixement de la llengua, de l’entorn on viuen, de realitats diferents a la seva o de realitats no existents, etc.

Avui, per tal que pugueu tenir una bona #aventuradellegir amb els més menuts, us presentem llibres que parlen de llibres i de lectura i que, alhora, encomanen les ganes de viure entre llibres i de treure’n tot el suc.

ESTO NO ES UN LIBRO, Jean Jullien, Ed. Phaidon

esto no es un libroComencem bé… Un llibre que diu que no és un llibre? I el recomanem?!!! Sí, és clar, el recomanem. I ho fem de manera efusiva! Si us estranya és que potser encara no coneixeu en Jean Jullien, un dels reis Midas de la il·lustració i de la creació d’històries genials.

En Jean Jullien és un d’aquells autors que és capaç de mirar-se les coses de manera diferent, passar-les per la màquina de la seva desbordant imaginació i tornar-nos-les fetes poesia visual. I en el cas d’ESTO NO ES UN LIBRO, ho aconsegueix i ens captiva des de la primera pàgina. Sense lletres, només amb dibuixos anirem veient tot allò que pot ser un llibre que no és un llibre. A cada doble pàgina una proposta nova, sorprenent i altament suggerent.

Potser un llibre (que no és un llibre) ens pot espantar, o pot servir per treballar o per jugar, o potser ens podrà alimentar (l’esperit?), potser ens hi veurem reflectits com en un mirall o potser ens ensenyarà les coses més boniques del món. Potser ens farà passar vergonya i ens ensenyarà allò que és més indecorós o potser ens farà sentir una música especial o ens durà a un escenari. Potser ens donarà eines per enfrontar-nos a la vida o potser ens farà fer mil equilibris o ens farà viure aventures de campament o ens ajudarà a veure com podria ser casa nostra… Potser l’hem d’aplaudir. No, no… L’hem d’aplaudir!

Un dels millors llibres per a nens d’entre 2 i 99 anys. Amb pàgines gruixudes per tal que no es tallin ni se’ls faci malbé. Deliciós.

 

EL MEU AMIC LLIBRE, Kristen Hall i Dasha Tolstikova (il.), Ed. Blackie Books

El meu amic llibre, Kirsten Hall i Dasha Tolstikova (il.), Blackie Books

La Kristen Hall i la Dasha Tostikova han escrit una història especial que explica molt bé com cal tractar els llibres als llibres als més menuts. El narrador ens explica la història des del punt de vista d’un llibre, des de com aquest llibre: com concep el món, com actua, què sent i què li passa.

El llibre se sap especial però necessita un nen que el llegeixi i farà tot el possible fins que aconsegueixi que una nena el compri i se l’en porti a casa. Tot va molt bé. El llibre se sent molt especial fins que… Fins que arriben a casa i descobreix que, a la casa, també hi viu en Tiramisú, un gos.

En Tiramisú li pren l’atenció de la nena, és brut, babós, esquitxa, escampa, fa pudor i, a més, en els millors moments, sempre li pren la nena! Quan la nena llegeix, vé en Tiramisú, s’acaba la lectura i, a sobre, es passen l’estona jugant i oblidant-se del llibre.

Un dia, però, mentre la nena llegeix tranquil·lament asseguda en mig d’un prat, en Tiramissú apareix i ho embruta tot de fang. El pobre llibre no veu res. No veu la nena, li couen els ulls! Però de sobte sent com la nena, molt enfadada, renya en Tiramisú.

Mentre el llibre pensa que ara ja no generarà cap interès perquè ha quedat brut i deformat, la nena es posa a treballar i a dibuixar i, en el moment de màxima desesperació del llibre, li ensenya que li ha fet un nou vestit.

Si a EL MEU AMIC LLIBRE li traieu el vestit, veureu que és el protagonista de la història que ens han explicat. I, alhora, descobrireu com fer vestits a aquest o altres llibres.

 

EL VEÍ LLEGEIX UN LLIBRE, Koen Van Biesen, Ed. Tramuntana

el veí llegeix un llibre , koen biesen, Ed. Tramuntana, aventuradellegirAmb molt poc text i molta imatge llegirem molt i, alhora, descobrirem com fer aliats i que, malauradament, hi ha coses que no tenen solució…

La història comença amb la repetició de tres seqüències a doble pàgina:

  1. SSSST, silenci, el veí llegeix
  2. BOING BOING, la nena juga / LALALA, la nena canta / BOM BOM BOM, la nena toca el tambor
  3. POM POM, el veí truca a la porta (es queixa tot demanant silenci)

A partir d’aquí tot són sorolls de la nena provocats per diferents activitats:  fer malabars, ballar, practicar boxa… El veí està astorat, contrariat. Però té una idea: truca a la porta de la nena i -oh, sorpresa!-, li fa un regal: un llibre!

Ara tothom llegeix tot el que queda de dia i també de nit. Fins que…

Un llibre fantàstic de Koen Van Biessen molt apte per a nens que només llegeixen imatge. Cada escena de la història ocupa tota la doble pàgina. Les il·lustracions són fantàstiques i tant l’expressivitat de les imatges com el joc amb les onomatopeies el fan molt apte per ser explicat. L’humor que desprèn en garanteix l’èxit.

 

Que tingueu tres bones #aventuradellegir !

 

Nosotros, nuestra Historia

Nosotros, nuestra Historia, Yvan Pommaux, Christophe Ylla-Somers, il·lustracions de Nicole Pommaux, Editorial Juventud

 

Nosotros, nuestra historiaUn llibre molt interessant per aprendre o repassar coneixements sobre la història de la humanitat.

Voleu fer un llarg viatge pel temps? Aquest llibre us ajudarà, perquè ens transporta a 3.000 milions d’anys enrere, i va avançant fins als nostres dies. És un viatge a través dels fets i les característiques més rellevants de cada època a diferents parts del planeta. Ens parla de les situacions que es donaven simultàniament a tot el món, i a poc a poc anem avançant i acostant-nos cap a l’actualitat.

Les il·lustracions, alhora realistes i divertides, no pretenen ser una foto calcada de la realitat, si no que suggereixen i aporten expressivitat al text, requadres on hi apareixen escenes quotidianes amb petits diàlegs, on es recrea el que podia ser una situació habitual en aquell moment; escenes més grans i generals, i mapes diversos per ajudar a entendre i situar els llocs on es produïen els canvis, moments importants, migracions, intercanvis culturals, etc.

Un atles d’Història molt amè, per passar-hi unes bones estones llegint i observant, compartint grans i petits, i que segur que serà provocador d’altres preguntes i desig de descobrir i saber més!

Amb la Tango són tres. Justin Richardson i Peter Parnell, il•lustracions de Henry Cole

Bravo per Kalandraka per haver recuperat aquest interessant àlbum il·lustrat. Una magnífica eina per parlar de diferents tipus de famílies i de la homosexualitat concretament,  amb els nostres nens i nenes.

Amb en Tango som tres

Amb en Tango som tres

Els autors ens expliquen una història real succeïda al zoo de Central Park de Nova York. El llibre ens descriu una mica el zoo, de manera senzilla i fixant-se sobretot en les famílies d’animals que hi viuen. I es centra en els pingüins, perquè els protagonistes d’aquesta història són precisament dos pingüins.

En Roy i en Silo eren dos pingüins molt amics, jugaven junts, s’abraçaven, nedaven… El cuidador, que els observava, va pensar que devien estar ben enamorats.

Un dia van observar que les parelles de pingüí i pingüina feien un sot a terra i hi posaven pedres, per fer un niu. I després ponien un ou i el covaven per torns. I ells van decidir fer el mateix, però no tenien ou, i és clar, per més que covaven no naixia cap pingüinet!.

El cuidador va tenir una bona pensada, els va donar un ou que una altra parella de pingüins no podia covar, i així van poder realitzar el seu desig, covar i tenir un fill. I aleshores va néixer la pingüineta Tango, la primera que tenia dos pares enlloc de pare i mare.

Un àlbum bonic, interessant i molt útil per parlar de realitats diverses.