Maite Carranza ens sorprèn amb La pel·lícula de la vida, novel·la amb il·lustracions d’Iratxe López de Munain. Editada per editorial Cruïlla i guardonada amb el premi Vaixell de Vapor 2016.
Aquesta és la vida de l’Olívia: una nena que fa sisè. La seva mare tothom la coneix pel nom que tenia en una sèrie televisiva en què feia de policia. El seu germà té 8 anys i el considera més una nosa que cap altra cosa. El seu pare fa anys que va desaparèixer i ningú no en sap res. La relació que va començar la mare amb un altre home es va estroncar de cop quan l’Olívia i son germà començaven a considerar-lo com a un pare. Les nenes de l’escola no acaben de congeniar amb l’Olívia, excepte una. Malgrat tot, l’Olívia està molt pendent del mòbil i les xarxes socials per no estar desconnectada dels nens i nenes de la seva edat.
Amb tot aquest embolic, un dia, mentre està fent un treball d’escola a l’ordinador, se’n va la llum de casa. I no tornarà. L’Olívia s’enfada amb la mare i la culpa de la situació quan descobreix que els han tallat el corrent perquè no pagaven. Veient com la mare enfronta la situació pensa que aquesta és una situació provisional però que la mare la resoldrà ràpid perquè té molts càstings.
Però aquesta situació s’anirà anquilosant i afectarà tota la vida de l’Olívia, germà i mare: a l’escola li reclamen rebuts pendents i tiquets menjador; els veïns els reclamen diners de la comunitat d’escala; cada cop mengen pitjor; els tallen el gas, etc. I, poc a poc, l’Olívia pren consciència que aquesta situació sembla irreversible. Sobretot quan nota que sa mare fuig de la realitat i que son germà petit comença a percebre’n les conseqüències.
L’Olívia prendrà la iniciativa i, on no arribi sa mare, arribarà ella. El primer: cal que son germà pensi que aquesta és una situació normal i controlada. I és així que li escriurà una carta en nom d’uns suposats productors americans explicant-li que s’està gravant una pel·lícula en què ell n’és el protagonista però que no volen que es vegin les càmeres per tal que tot sembli molt més real. Que passaran coses molt greus però que tingui en compte que tot és una pel·lícula i res més. I que, sobretot, tingui en compte, que la pel·lícula acaba bé.
A partir d’questa ficció que crea l’Olívia, el germà serà capaç d’afrontar moltes de les situacions dures que passin. Potser la més forta, quan els desnonen de casa. Moment en què el germà, que veu unes quantes càmeres, es preocupa de si ha plorat bé o no i no és del tot conscient de la situació.
La família de l’Olívia se n’han d’anar a viure a un pis ocupat i canviar d’escola perquè no tenen altra possibilitat. En un barri “marginal”. I és aquí on descobriran un entorn de gent que, per primera vegada, no només es preocuparà de la seva situació sinó que, a més, faran el possible per ajudar-los. I mentre la mare s’enfonsa en una depressió cada cop més profunda, l’Olívia pren el timó de les vides de tots tres per sobreviure i aconseguir que no es desmembri la família.
Una novel·la trepidant en què es relativitzen molts suposats valors i en què, des de la visió d’una nena de 12 anys, es descobreix què és el fonamental de la vida.
