Arxiu de l'autor: bucdellibres

UN REPLEC EN EL TEMPS, Madeleine l’Engle

Un replec en el temps, Madeleine L’Engle, Editorial Bambú

Un replec en el temps, Madeleine l'Engle

Un replec en el temps i un replec en l’espai. Podem viatjar entre dos punts molt allunyats de manera immediata? Imagineu un llençol i situeu dos punts l’un en un extrem i l’altre en l’altre extrem. Si hi anem d’un punt a l’altre en línia recta, trigarem un temps i recorrerem un espai. Però si pleguem el llençol pel mig, podrem anar d’un punt a l’altre immediatament sense recórrer cap espai!

Argument

La Meg té una família un pèl atípica: el pare, científic, ha desaparegut després d’anar a fer una investigació científica altament secreta; la mare també és científica, cada dia envia una carta al pare i té cura dels fills mentre investiga des de casa; té uns germans bessons que són els que estan més integrats a la vida social del poble i l’escola; un germà petit, en Charles Wallace, a qui tothom té per un nen no normal, endarrerit… I, ella mateixa, la Meg, no és gens bonica, porta ulleres, és una crack de les matemàtiques i no suporta les tonteries que li ensenyen a l’escola. Alhora té molts problemes de relació tant amb els alumnes com amb els professors.

El germà petit, en Charles Wallace no té cap problema. Més aviat al contrari: té una capacitat extraordinària per captar el pensament de la gent. Especialment el de la Meg. Per aquest motiu ha decidit que no necessita comunicar-se amb ningú i també per aquest motiu és percebut com a un nen amb un retard mental.

Però un dia en Charles Wallace comença a parlar de la senyora Què, la senyora Qui i la senyora Qual. Tres dones extraordinàriament singulars que es vesteixen de manera estrafolària, que han ocupat una casa encantada i que actuen i es comuniquen de manera molt singular. I un dia, anant a veure a aquestes tres senyores, apareix en Calvin, un noi de l’institut que és molt popular. Calvin ha après a conviure amb la gent però també és un noi singular: té una alta capacitat per la comunicació.

Viatge pel temps i l’espai

Calvin, Charles Wallace i Meg, acompanyats per les senyores Què, Qui i Qual, sense saber ben bé com, iniciaran un viatge a la recerca del pare perdut de la Meg i en Charles Wallace. I ho faran viatjant a través de l’espai i el temps. Utilitzant la cinquena dimensió dels tesseractis que entenen conceptualment però no poden copsar amb els sentit. I passaran per alguns planetes en què descobriran realitats no explicables des del coneixement humà. Pel camí descobriran la Foscor i, fins i tot, l’hauran de travessar en els seus viatges.

El pare de la Meg i en Charles Wallace és al planeta Camazotz, un planeta on una mentalitat col·lectiva fa que tot funcioni a la perfecció… O no… Què hi fa el pare allà? Què es el que els habitants del planeta anomenen ALLÒ?

Madelaine l’Engle

Va néixer als Estats Units però va passar la joventut a Europa, als Alps francesos. Quan va tornar als Estats Units, va viure a Nova York i va dedicar-se al teatre. En aquesta etapa va començar a escriure les seves primeres novel·les.

En néixer els seus tres fills, amb el seu marit, van decidir marxar de la ciutat i anar a un poble rural de Connecticut. Allà va regentar una botiga de comestibles mentre seguia escrivint. També va fer de bibliotecària.

La novel·la Un replec en el temps, publicada el 1962, segueix essent totalment vigent al s. XXI. És la primera novel·la juvenil de ciència ficció que introdueix conceptes relativament recents de la física moderna: els viatges en el temps i en l’espai.

 

Ludwig i Frank

Ludwig i Frank, David Nel·lo, Ed. La Galera

ludwig i frank, David Nel·lo

Aquesta és una d’aquelles novel·les infantils que fan il·lusió per molts motius. Perquè és escrita per en David Nel·lo. Perquè és il·lustrada pel gran Gustavo Roldán. Perquè és guanyadora del premi Josep M. Folch i Torres 2010. I, sobretot, perquè és una novel·la trepidant i entranyable.

En destacaríem sobretot la peculiaritat, la riquesa i l’exotisme del món que descriu. En David Nel·lo és capaç de conjuntar en el seu relat elements del passat i el present: la noblesa alemanya, el món de les noves tecnologies i una certa idea ludista del món, la pobresa, Friedrich Engels, el circ, un ambient de conte tradicional… I de manera magistral. Totes les peces encaixen perfectament com en una peça d’orfebreria.

En aquesta novel·la hi ha dos personatges singulars que són els que fan avançar la trama gràcies a les seves peculiaritats:

Ludwig

Els barons de Grossfuss no podien tenir fills. Van estar-se molt temps fent-se regals mutus per substituir la necessitat d’un fill fins que, de sobte, la baronessa va quedar embarassada. I va néixer Ludwig Grossfuss envoltat d’estimació i alegria. En Ludwig tenia una singularitat: els peus molt i molt grossos. I quan els pares van veure que el seu fill no era com els altres, van decidir de tenir-lo tancat a casa per protegir-lo.ludwig i frank, gustavo roldan

En un aniversari de Ludwig els pares contracten un circ per tal que vingui a casa seva a divertir la festa. Però quan s’acaba la festa i el circ marxa en Ludwig no apareix enlloc. En Ludwig ha estat segrestat! Els pares contracten l’investigador Friedrich Engels -a qui no agraden els nobles- per investigar què se n’ha fet del seu fill.

Engels aconseguirà alliberar el petit Ludwig del circ Torpedo. On l’han fet actuar de pallasso i ha aconseguit capgirar l’estrella del circ gràcies a la comicitat que aporten els seus descomunals peus. Quan Ludwig torna a casa amb els seus pares està molt content. Però les coses es torcen ben aviat. Casa seva es converteix en una mena de gàbia que fa que el petit Ludwig es deprimeixi.

Frank

En Frank és fill d’uns pares pobres: el senyor i la senyora Underwood. El senyor Underwood és mecànic de màquines d’esciure, fill i nét de mecànics de màquines d’esciure. I descendent de l’inventor de les ja obsoletes màquines d’escriure Underwood. El pare d’en Frank Underwood es resisteix a deixar la seva feina perquè odia les noves tecnologies. No se’n fia. I per això, la família s’ha anat empobrint cada cop més.

Però en Frank també és un nen singular. Podríem dir que és superdotat: des de ben petit ja va aprendre a llegir i escriure tot teclejant a les màquines d’escriure del taller de son pare. És un nen àvid de coneixements i això fa que a l’escola no sigui gaire popular. Ni juga bé a futbol ni li agraden gaire els jocs d’ordinador (potser influït per son pare).

El pare d’en Frank cada dia va al seu taller de reparació de màquines d’escriure però no hi entra mai ningú. Fins que un dia apareix un senyor vell que ha rebut en herència una màquina d’escriure. Però no té prou diners com per pagar-ne la reparació. El pare d’en Frank i el senyor Agaryanski arriben a un acord: el pare d’en Frank arreglarà la màquina i, a canvi, el senyor Agaryanski haurà de donar una compensació.

Com que el senyor Agaryanski ofereix una ràdio vella al pare d’en Frank i a aquest no li interessa, li fa una proposta: la reparació de la màquina d’escriure anirà a canvi de classes d’alemany i francès a en Frank. Així, en Frank, començarà a anar assíduament a casa del senyor Agaryanski a rebre classes i acabarà dominant totes dues llengües.

Històries que es creuen

Hi haurà un moment en què aquestes dues històries que avancen completament per separat acabaran creuant-se. En Ludwig necessita llibertat. I en Frank i son pare guanyen un concurs radiofònic per anar a passar uns dies de vacances…

CRENSHAW, el gat invisible

Crenshaw, el gat invisible, Katherine Applegate, editorial La Galera

Crenshaw, Katherine ApplegateEn Jackson és un nen especial. Molt especial! Té vocació de científic i, per tant, només pot creure allò que veu. Però alhora, des de ben petit, té un amic imaginari: en Crenshau. En Jackson és conscient que això no pot pas ser. Un científic no pot creure en coses que no existeixen. Però ell que és tant amant dels fets experimenta un fet incontrovertible: per molt que s’hi esforci, en Crenshaw segueix apareguent-li per tot arreu.

I en Jackson té alguns altres problemes: una germana, de qui s’ha de cuidar tant si li agrada com si no, i uns pares a qui els encanta la música però que han caigut en una espiral de mala sort. El pare i la mare tocaven la guitarra i segueixen tocant-la a casa. Però les coses els han anat malament i el pare ha agafat una malaltia degenerativa que l’ha obligat a perdre totes les feines. La mare, per la seva banda, havia estat mestra de música en una acadèmia però la van acomiadar. Ara malviu fent feinetes.

I els diners han anat minvant poc a poc. La família ha passat de tenir una casa a haver de vendre-s’ho tot per intentar sobreviure. En Jackson i sa germana, per enganyar la gana, juguen a un joc: des d’una certa distància tiren cereals a dins d’una gorra. Només es poden menjar aquells que cauen dins. Però la gana no acaba de marxar mai.

Arriba el dia que han de deixar casa seva i anar a viure a la furgoneta. La vida es complica. El pare intentarà fer diners tocant la guitarra pel carrer. Però no acaba de ser suficient i, alhora, no es troba prou bé com per poder continuar. Malgrat tot, els pares intenten amagar la situació als fills i en Jackson no els pot perdonar que l’enganyin. Per fer-ho passar millor a la seva germana acabarà robant en un supermercat. Però això el fa entrar en una contradicció molt grossa.

En Crenshaw va fent aparicions i en Jackson l’esquiva. El gos d’en Jackson, però, sembla que busqui constantment en Crenshaw i que sigui l’únic que el percep. No vol tenir encara més problemes. Ja en té prou a l’escola comprovant com la seva situació familiar l’afecta. En Jackson té una amiga amb qui comparteix l’afició científica i amb qui guanya unes miques de diners passejant gossos. I un dia decideix que deixarà els pares i se n’anirà a viure amb la seva amiga.

EL LLADRE D’ENTREPANS, Patrick Doyon i André Marois

el lladre d'entrepans, patrick Doyon i andré MaroisEl lladre d’entrepans, de Patrick Doyon i André Marois, és una novel·leta gràfica editada per Cruïlla. D’aquelles que fan de bon llegir per a nens i nenes als quals encara els costen els llibres amb molta lletra. El format de novel·leta gràfica el fa assequible i, alhora, divertit de llegir i, si ens cansem de lletres, tenim unes il·lustracions altament suggerents.

Problemes: hi ha un lladre!

Què li passarà a en Martí el dia que anant a buscar el seu entrepà no el trobi? Els pares d’en Martí són uns enamorats de la cuina i li preparen els millors entrepans del món per a l’hora de dinar. Però el pobre Martí hi ha un dia que no troba l’entrepà! I l’endemà tampoc!!!

Què passa?! En Martí iniciarà una investigació per descobrir qui és el nen o la nena que li pren cada dia el seu fabulós entrepà de la carmanyola. Pobre Martí no està atent a classe perquè només està preocupat per qui li pren el menjar.

La cosa es complica!

En Martí es fa una llista amb tots els nens sospitosos d’haver-li robat els seus entrepans. Però, poc a poc, els anirà descartant a tots. I -això és terrible!-, haurà de fer una nova llista amb nous sospitosos. I aquests són adults! La mestra de la classe del costat, el conserge i el director de l’escola! Que sembla que pot ser el sospitós número 1 mentre manté l’aparença de preocupar-se per en Martí i intentar ajudar-lo.

Patrick Doyon i André Marois aconsegueixen plasmar la visió d’un nen a qui li han robat l’entrepà. I aconsegueixen generar aquell ambient que converteix una trista anècdota en una gran aventura. Això és així gràcies a la manera d’escriure d’André (senzilla i directa) i a les formidables il·lustracions de Patrick, que focalitzen els elements essencials de la història alhora de manera descriptiva i narrativa.

 

L’ARTILLERIA DE MR. SMITH, Francesc Puigpelat

L'artilleria de Mr. SmithAquest és un d’aquells llibres que t’arriben a la llibreria, et semblen interessants i l’apuntes a la llista de llegir: L’ARTILLERIA DE MR. SMITH, Francesc PuigpelatEditorial Bambú. I, pel motiu que sigui, te n’oblides. Però, per sort, un dia, ve a visitar-nos l’Olga Prieto i ens comenta que l’ha llegit i que és fabulós.

El reprenem i hi trobem allò que l’Olga ens comentava: un dels llibres per a joves (i no tan joves) que parla de la guerra civil afrontant les contradiccions que van patir les persones tant en un bàndol com en un altre.

L’artilleria de Mr. Smith, un llibre atípic de la Guerra Civil

Llegirem com la família d’en Xavier fuig a França per salvar-se del pistolerisme anarquista i com tornen a l’estat espanyol fins que se situen a Balaguer. No ho fan en va: el pare d’en Xavier és enginyer, franquista convençut i haurà de col·laborar amb Mr. Smith per desenvolupar l’arma secreta que pot decantar definitivament la guerra cap al bàndol feixista.

En Xavier, que té 14 anys, mai no ha qüestionat els plantejaments polítics de la família. Fins i tot els comparteix. És conscient que van haver de fugir de Barcelona per tal de salvar la vida. Però hi haurà dos fets determinants que faran que, com a mínim, es plantegi a qui és fidel.

D’una banda, d’amagat, va a veure què passa al front. I descobreix que no hi passa res de rellevant: els soldats pesquen, juguen a cartes, fumen i van a la taverna. Tant els d’una banda del riu com els de l’altra. Moltes vegades, ho fan junts. En Xavier comença a travar amistats entre els soldats però també amb un noi que és diametralment oposat a ell: en Mateu. Mentre en Xavier és de casa bona, va ben vestit, està al costat “nacional” i la seva família és franquista, en Mateu viu en una masia, va amb roba esparracada, està al costat republicà del riu i son pare era anarquista de la FAI. Però malgrat tot es fan molt amics.

D’altra banda, en Xavier, coneix el coronel Tapias, un soldat forjat al marroc i amic de son pare. Però una autèntica bèstia sinistra sense cap mena d’escrúpol. El coronel Tapias serà l’encarregat d’usar la misteriosa arma de Mr. Smith en benefici del bàndol franquista.

Finalment, en Mateu és mobilitzat amb la Lleva del Biberó i demana a en Xavier que tingui cura de la seva xicota. Mentre en Xavier en té cura, se n’enamora. Però el pitjor de tot és que esbrinarà els detalls de l’operació que els franquistes estan preparant i es veurà en un gran dilema: travessa el riu per ajudar en Mateu?

Una història trepidant amb personatges absolutament polaritzats però amb d’altres que creuen que per damunt de tot som  persones. Una història d’amistat i de petit heroisme.

 

llibres o cigarrets

LLIBRES O CIGARRETS, George Orwell

llibres o cigarretsDe George Orwell, molta gent coneix tres llibres fonamentals de la seva bibliografia: 1984, La rebel·lió dels animals i Homenatge a Catalunya. Altres títols seus, no són tan coneguts. I, els seus assajos, menys encara.

Llibres o cigarrets és un recull d’assajos d’Orwell editat per Viena Edicions i traduït per Dolors Udina. Potser un recull dels més personals en què reflexiona a l’entorn de diferents temes que li interessen especialment: els llibres, la gent que es mou en l’ambient de les llibreries, la cultura, la política i, sobretot, la llibertat.

Si no recordo malament, tots els articles estan escrits entre 1945 i 1946. Moment en què Orwell ja ha tornat de la Guerra Civil espanyola, ha escrit l’Homenatge a Catalunya, La rebel·lió dels animals, està a punt d’acabar o ja ha acabat la segona guerra mundial i, segurament, ja deu estar escrivint 1984.

Ressenya dels diferents assajos

  • Llibres o cigarrets

Assaig motivat per la sempiterna frase “els llibres són molt cars i per això no llegeixo”. En l’article compara el cost dels llibres amb el cost del tabac. Després compara el cost dels llibres amb el d’altres tipus de consums. Sembla que no hagi passat el temps…

  • Records d’un llibreter

Article costumista en què comenta experiències que va viure com a llibreter en una llibreria de vell de Londres. Molta de la “fauna” que corria per les llibreries d’aquells temps sembla que -tot i la crisi constant del món del llibre- no s’hagi extingit…

  • Confessions d’un crític literari

Visió realista i crua de la duresa de la vida del crític literari. Manifestació de la crisi personal que representa haver d’escriure sobre llibres que penses que no s’haurien d’haver editat mai. Sensació de buit.

  • La destrucció de la literatura

Primera reflexió que tendeix al món que veiem reflectit tant a 1984 com a la Rebel·lió dels animals. Parla del posicionament polític dels intel·lectuals i de com els corrents majoritaris li impedeixen tenir la seva visió particular de les coses. Com l’escriptor -sobretot si és escriptor de prosa- sucumbeix de seguida davant els règims totalitaris i com, aquests, toleren per necessitat els científics. I la manca de solidaritat davant el totalitarisme. Esplèndid i actual!

  • El meu país a dreta i esquerra

Reflexió a l’entorn de la comunicació dels fets històrics i contraposició als records personals d’aquests mateixos fets. Lúcid i exquisit.

  • Com moren els pobres

Record del temps que va passar en un hospital de París i de tot allò que va viure al seu entorn. Visió crua de la praxi de la medicina i assot a les males praxis.

  • Quins temps de joia, aquells!

Un dels articles més llargs. Autobiogràfic d’un moment molt particular de la seva vida: el pas per l’internat a una escola primària. Demolidor. En aquest article veiem com dos personatges que van tenir molta incidència en aquesta etapa -el director i una mestra- prefiguren per les seves actituds el món que veurem reflectit a 1984. Com l’escola té com a únic objectiu mantenir l’statu quo dels qui la dirigeixen a costa d’anul·lar i aprofitar-se d’alguns alumnes. Tot això mentre difon l’estupidesa, la mentida i la segregació en funció de l’origen dels estudiants. Brutal!

  • Per què escric

Plantejament dels motius pels quals escriu Orwell. Alhora planteja els quatre motius que en major o menor mesura creu que són els que solen impel·lir els escriptors a escriure: 1. Pur egoisme, 2. Entusiasme estètic, 3. Impuls històric i 4. Propòsit polític.

orwell brigades internacionals

 

la pel·lícula de la vida

LA PEL·LÍCULA DE LA VIDA, Maite Carranza

la pel·lícula de la vidaMaite Carranza ens sorprèn amb La pel·lícula de la vida, novel·la amb il·lustracions d’Iratxe López de Munain. Editada per editorial Cruïlla i guardonada amb el premi Vaixell de Vapor 2016.

Aquesta és la vida de l’Olívia: una nena que fa sisè. La seva mare tothom la coneix pel nom que tenia en una sèrie televisiva en què feia de policia. El seu germà té 8 anys i el considera més una nosa que cap altra cosa. El seu pare fa anys que va desaparèixer i ningú no en sap res. La relació que va començar la mare amb un altre home es va estroncar de cop quan l’Olívia i son germà començaven a considerar-lo com a un pare. Les nenes de l’escola no acaben de congeniar amb l’Olívia, excepte una. Malgrat tot, l’Olívia està molt pendent del mòbil i les xarxes socials per no estar desconnectada dels nens i nenes de la seva edat.

Amb tot aquest embolic, un dia, mentre està fent un treball d’escola a l’ordinador, se’n va la llum de casa. I no tornarà. L’Olívia s’enfada amb la mare i la culpa de la situació quan descobreix que els han tallat el corrent perquè no pagaven. Veient com la mare enfronta la situació pensa que aquesta és una situació provisional però que la mare la resoldrà ràpid perquè té molts càstings.

Però aquesta situació s’anirà anquilosant i afectarà tota la vida de l’Olívia, germà i mare: a l’escola li reclamen rebuts pendents i tiquets menjador; els veïns els reclamen diners de la comunitat d’escala; cada cop mengen pitjor; els tallen el gas, etc. I, poc a poc, l’Olívia pren consciència que aquesta situació sembla irreversible. Sobretot quan nota que sa mare fuig de la realitat i que son germà petit comença a percebre’n les conseqüències.

L’Olívia prendrà la iniciativa i, on no arribi sa mare, arribarà ella. El primer: cal que son germà pensi que aquesta és una situació normal i controlada. I és així que li escriurà una carta en nom d’uns suposats productors americans explicant-li que s’està gravant una pel·lícula en què ell n’és el protagonista però que no volen que es vegin les càmeres per tal que tot sembli molt més real. Que passaran coses molt greus però que tingui en compte que tot és una pel·lícula i res més. I que, sobretot, tingui en compte, que la pel·lícula acaba bé.

A partir d’questa ficció que crea l’Olívia, el germà serà capaç d’afrontar moltes de les situacions dures que passin. Potser la més forta, quan els desnonen de casa. Moment en què el germà, que veu unes quantes càmeres, es preocupa de si ha plorat bé o no i no és del tot conscient de la situació.

La família de l’Olívia se n’han d’anar a viure a un pis ocupat i canviar d’escola perquè no tenen altra possibilitat. En un barri “marginal”. I és aquí on descobriran un entorn de gent que, per primera vegada, no només es preocuparà de la seva situació sinó que, a més, faran el possible per ajudar-los. I mentre la mare s’enfonsa en una depressió cada cop més profunda, l’Olívia pren el timó de les vides de tots tres per sobreviure i aconseguir que no es desmembri la família.

Una novel·la trepidant en què es relativitzen molts suposats valors i en què, des de la visió d’una nena de 12 anys, es descobreix què és el fonamental de la vida.

 

El vol de l'oreneta

EL VOL DE L’ORENETA, David Cirici

El vol de l'orenetaEn David Cirici ha escrit una novel·la trepidant amb el rerefons de l’adopció i el retorn al país d’origen. Creiem que pot interessar a tot tipus de lector. Però potser la podran començar a gaudir nens a partir d’uns 9 o10 anys si són bons lectors.

La novel·la està il·lustrada per la Raquel Marín i editada per l’editorial Cruïlla a la col·lecció El Vaixell de Vapor Taronja. Va ser guardonada amb el premi Vaixell de Vapor 2015. Sens dubte s’ho mereixia.

Un nen va a l’aeroport de Barcelona, passa tots els controls de seguretat i es cola en un avió amb destinació Mali. Aquest nen, en Seydou,  s’escapa de casa els seus pares adoptius per tornar a l’orfenat on va anar a parar quan van morir els seus pares biològics. S’estima el seus pares adoptius, però l’Amina, la seva millor amiga de l’orfenat, amb qui ha anat mantenint una relació via ordinador, un dia li comenta que ha de parlar directament amb ell; sense pantalles pel mig. En Seydou entén que n’ha passat alguna de molt grossa i, per aquest motiu, fuig de casa per tornar a l’orfenat.

Les espectaculars peripècies d’en Seydou per burlar la seguretat de l’aeroport, colar-se a l’avió i passar el control duaner de Mali no són res comparades amb les que passarà a partir del moment que ja és a l’orfenat amb els seus antics amics i bamusso Fatoumata, la dona que tenia cura de tots els infants a l’orfenat. Perquè, un cop a l’orfenat, descobrirà dues coses que li complicaran molt l’estada a Mali: d’una banda, que Amina ja no és a l’orfenat i, de l’altra, que la notícia que ha burlat la seguretat dels aeroports, fa que tothom el persegueixi. Uns per entrevistar-lo i, altres, per portar-lo a un centre de tutela de menors mentre no arriben els seus pares adoptius.

Per tant, a en Seydou, no li queda altre remei que seguir el rastre que hagi pogut anar deixant Amina mentre fuig per tal que no l’enxampin.

Una novel·la que és un autèntic cant a l’amistat, un viatge iniciàtic brutal, un retorn als orígens i una comparació meravellosa dels dos móns que viu Seydou. Un descobriment de tota la geografia de Mali però amb una mirada exquisida del país Dogon i la manera de ser de les persones que hi viuen. Alhora, hi ha intercalats dos contes preciosos. L’un, l’explica Seydou. L’altre, Amina. Quan els llegiu, veureu per què ho diem.

Pensem que és una novel·leta recomanable per a tots els nens. Però imprescindible per a nens que siguin adoptats: se sentiran Seydou!

aventuradellegir

L’aventura de llegir!!! #aventuradellegir aventuradellegir

A Buc de Llibres sempre hem cregut que llegir és una aventura enriquidora que ens permet créixer com a persones. Per aquest motiu és molt important que encomanem l’#aventuradellegir als nens per tal que ampliïn el seu vocabulari, la capacitat d’abstracció, la capacitat d’anàlisi, la imaginació, el coneixement de la llengua, de l’entorn on viuen, de realitats diferents a la seva o de realitats no existents, etc.

Avui, per tal que pugueu tenir una bona #aventuradellegir amb els més menuts, us presentem llibres que parlen de llibres i de lectura i que, alhora, encomanen les ganes de viure entre llibres i de treure’n tot el suc.

ESTO NO ES UN LIBRO, Jean Jullien, Ed. Phaidon

esto no es un libroComencem bé… Un llibre que diu que no és un llibre? I el recomanem?!!! Sí, és clar, el recomanem. I ho fem de manera efusiva! Si us estranya és que potser encara no coneixeu en Jean Jullien, un dels reis Midas de la il·lustració i de la creació d’històries genials.

En Jean Jullien és un d’aquells autors que és capaç de mirar-se les coses de manera diferent, passar-les per la màquina de la seva desbordant imaginació i tornar-nos-les fetes poesia visual. I en el cas d’ESTO NO ES UN LIBRO, ho aconsegueix i ens captiva des de la primera pàgina. Sense lletres, només amb dibuixos anirem veient tot allò que pot ser un llibre que no és un llibre. A cada doble pàgina una proposta nova, sorprenent i altament suggerent.

Potser un llibre (que no és un llibre) ens pot espantar, o pot servir per treballar o per jugar, o potser ens podrà alimentar (l’esperit?), potser ens hi veurem reflectits com en un mirall o potser ens ensenyarà les coses més boniques del món. Potser ens farà passar vergonya i ens ensenyarà allò que és més indecorós o potser ens farà sentir una música especial o ens durà a un escenari. Potser ens donarà eines per enfrontar-nos a la vida o potser ens farà fer mil equilibris o ens farà viure aventures de campament o ens ajudarà a veure com podria ser casa nostra… Potser l’hem d’aplaudir. No, no… L’hem d’aplaudir!

Un dels millors llibres per a nens d’entre 2 i 99 anys. Amb pàgines gruixudes per tal que no es tallin ni se’ls faci malbé. Deliciós.

 

EL MEU AMIC LLIBRE, Kristen Hall i Dasha Tolstikova (il.), Ed. Blackie Books

El meu amic llibre, Kirsten Hall i Dasha Tolstikova (il.), Blackie Books

La Kristen Hall i la Dasha Tostikova han escrit una història especial que explica molt bé com cal tractar els llibres als llibres als més menuts. El narrador ens explica la història des del punt de vista d’un llibre, des de com aquest llibre: com concep el món, com actua, què sent i què li passa.

El llibre se sap especial però necessita un nen que el llegeixi i farà tot el possible fins que aconsegueixi que una nena el compri i se l’en porti a casa. Tot va molt bé. El llibre se sent molt especial fins que… Fins que arriben a casa i descobreix que, a la casa, també hi viu en Tiramisú, un gos.

En Tiramisú li pren l’atenció de la nena, és brut, babós, esquitxa, escampa, fa pudor i, a més, en els millors moments, sempre li pren la nena! Quan la nena llegeix, vé en Tiramisú, s’acaba la lectura i, a sobre, es passen l’estona jugant i oblidant-se del llibre.

Un dia, però, mentre la nena llegeix tranquil·lament asseguda en mig d’un prat, en Tiramissú apareix i ho embruta tot de fang. El pobre llibre no veu res. No veu la nena, li couen els ulls! Però de sobte sent com la nena, molt enfadada, renya en Tiramisú.

Mentre el llibre pensa que ara ja no generarà cap interès perquè ha quedat brut i deformat, la nena es posa a treballar i a dibuixar i, en el moment de màxima desesperació del llibre, li ensenya que li ha fet un nou vestit.

Si a EL MEU AMIC LLIBRE li traieu el vestit, veureu que és el protagonista de la història que ens han explicat. I, alhora, descobrireu com fer vestits a aquest o altres llibres.

 

EL VEÍ LLEGEIX UN LLIBRE, Koen Van Biesen, Ed. Tramuntana

el veí llegeix un llibre , koen biesen, Ed. Tramuntana, aventuradellegirAmb molt poc text i molta imatge llegirem molt i, alhora, descobrirem com fer aliats i que, malauradament, hi ha coses que no tenen solució…

La història comença amb la repetició de tres seqüències a doble pàgina:

  1. SSSST, silenci, el veí llegeix
  2. BOING BOING, la nena juga / LALALA, la nena canta / BOM BOM BOM, la nena toca el tambor
  3. POM POM, el veí truca a la porta (es queixa tot demanant silenci)

A partir d’aquí tot són sorolls de la nena provocats per diferents activitats:  fer malabars, ballar, practicar boxa… El veí està astorat, contrariat. Però té una idea: truca a la porta de la nena i -oh, sorpresa!-, li fa un regal: un llibre!

Ara tothom llegeix tot el que queda de dia i també de nit. Fins que…

Un llibre fantàstic de Koen Van Biessen molt apte per a nens que només llegeixen imatge. Cada escena de la història ocupa tota la doble pàgina. Les il·lustracions són fantàstiques i tant l’expressivitat de les imatges com el joc amb les onomatopeies el fan molt apte per ser explicat. L’humor que desprèn en garanteix l’èxit.

 

Que tingueu tres bones #aventuradellegir !

 

Arribarà el Dematí

ARRIBARÀ EL DEMATÍ, Joanjo Garcia

Arribarà el DematíAquesta vegada, en Joanjo Garcia ens proposa un canvi de tema i, potser, fins i tot un canvi de públic. Arribarà el dematí  editada per Bromera, és el títol de la seva darrera novel·la.

Amb aquest títol manllevat de la cançó Als companys de l’Ovidi Montllor, sembla que en Joanjo hagi volgut glossar tota la cançó de l’Ovidi.

I ho fa posant tota una història a la cançó protagonitzada per una noia que ha passat la infantesa entre València i Barcelona a causa de la separació dels pares. Aquesta noia, la Laura, creu en el concepte Països Catalans però, alhora, se sent desarrelada tant a València com a Barcelona,

La història comença quan Laura deixa el País Valencià i agafa un tren cap a Barcelona per estar-s’hi definitivament. I, a partir d’aquest moment, mentre se sent perduda en el present tant a nivell polític, com emotiu, intentarà aclarir el passat del seu pare, la seva mare, que un mal dia es va suicidar, els amics de la mare, els familiars, etc.

Tota aquesta peripècia de retrobament personal passa durant un dels moments més intensos de la història contemporània de Catalunya: la manifestació de la V, el 9N, etc. I, entre comentaris a allò que passa en el present i les mirades al passat familiar, anem redescobrint la història de l’independentisme d’esquerres i les contradiccions que provoca a la Laura.

Per cert, el dia 27 d’octubre a 2/4 de 8 en Joanjo Garcia serà al Cafè del Mar presentant la novel·la. Nosaltres hi serem per tal que pugueu adquirir el llibre i us el signi.