Arribo a l’escola i trobo la porta oberta... La Dèlia no és al seu lloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafè amb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la descobreixo estirada a terra. Al seu costat, hi ha un botó amb el gravat d’una serp, me’l poso a la butxaca i penso, no em pregunteu per què, que sóc a l’escenari d’un assassinat.
