A Àngels i Monstres, dividit en quatre seccions i majoritàriament construït amb poemes no estròfics i versos lliures, s’hi planteja un procés de creixement que amplifica les experiències viscudes. La cadència dels pensaments planteja la poesia com una eina de comunicació vers l’altre en una temptativa recurrent d’abastar el desig i interpretar la bellesa.
