La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria.
	
	Mai m'havies ofert paraules tan sentides
	com aquelles mans amb què estrenyies les meves,
	privat de la parla.
	Va caldre, papa, que tu fossis fill
	i jo mare
	perquè l'esfera del rellotge xuclés números i agulles
	i li mostrés a la consciència un altre cercle.