Aquest recull de vint-i-dos textos, que van des del relat fins al monòleg, gira al voltant d’inquietuds ja explorades anteriorment per l’autora, com és la necessitat d’aprofundir, d’anar més enllà de les aparences, buscant un encaix definitiu que doni sentit a un viure més lleuger i, alhora, més autèntic.
Mentrestant, la bellesa efímera d’aquestes papallones que aletegen encara, tot fent camí, al jardí, se’ns presenta com una metàfora, un símbol, el far que ens guia entre els clarobscurs d’algun dels suggeridors escrits que integren aquest llibre; com una promesa cap a l’esperança, dins d’un món que evoluciona i es renova constantment.
Emília Illamola, partint sempre del seu món personal, s’estén tot bussejant, com si fos en una realitat paral·lela.
