Quan s’ha perdut la fe en la idea de construir una societat alternativa per al futur, la tendència és recórrer a les grans idees del passat que havien estat abadonades. Això és la retrotopia, que s’insereix de ple en la divisió entre el poder i la política, entre la capacitat de fer coses i la de decidir quines cal fer. La utopia era optimista, entusiasta, afirmativa, segura... La retrotopia es presenta pessimista, decaiguda, negativa, insegura.
Zygmunt Bauman, en aquest assaig pòstum, analitza el context d’aquest fenomen contemporani i dissecciona el nostre perillós idil·li amb el passat. Podem realment tenir confiança que el futur millorarà la nostra condició humana?
