T’ha passat mai que durant el curs has fet tant el bèstia que a la teva mare se li ha acabat totalment la paciència amb tu i a l’estiu t’ha enviat a la fi del món? A mi em va passar l’estiu passat! Em dic Berta Blai i tinc una història per explicar. Tinc moltes altres coses també, és clar: una mare força pesada, un pare aparegut per art de màgia que no ha resultat tan horrorós com m’esperava, alguns bons amics i amigues i d’altres de no tan bons però mig acceptables, dos o tres secrets inconfessables, uns cabells llarguíssims, uns ulls molt bonics, uns quants granets a la cara i una dent una mica torta. Què més puc dir sobre mi? Jo em trobaria normal i corrent si no fos per una cosa, una cosa terrible que em fa ballar el cap des que era petita i que és aquesta: resulta que sóc un error de joventut.
