En un hotel remot, una dona, amb unes plomes d’indi americà al cap, llegeix el diari mentre el noi de les maletes se la mira de reüll i un hoste acaba marxant perquè els sostres no són prou alts. Una cantant solista emmudeix uns minuts en cada actuació creant un silenci que s’emporta els assistents fins als racons més amagats del seu pensament. Una roda de cotxe que cau del cel agafa per sorpresa una noia mentre condueix per l’autopista, i un home es passa el dia escrivint cartes que no enviarà mai.
A Un vestit blau a la maleta, una vintena de personatges protagonitzen un seguit d’històries que acaben formant un únic relat. Com en un joc de miralls que es desplega en múltiples direccions, tots ells van i vénen, es perden i es retroben perquè, per viure, recorden, somnien i, a vegades, se salten els límits més estrictes del temps i de l’espai. A les seves maletes hi poden dur qualsevol cosa, unes xancletes, uns dards o un vestit blau.
