Una de les obres més simbòliques de l'autoraViatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona) reuneix els reculls «Viatges a uns quants pobles», escrit a Romanyà de la Selva, i «Flors de debò», escrit durant l'exili de Mercè Rodoreda a Ginebra. El llibre, que mostra l'absurd i la desolació que envolta l'existència humana, s'inscriu en la línia de dues de les seves novel·les més imaginatives i simbòliques, la inacabada La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra...
