Vistes de prop i de lluny són observacions sobre la marxa de records, anècdotes i experiències de curta i llarga distància. Vistes que ajuden a dibuixar la personalitat de l’autor, això sens dubte, malgrat no ser una autobiografia ni sencera ni ordenada. D’autos ja n’hi ha prou als carrers i als jutjats, i no cal contaminar més l’aire que respirem, cada dia que passa més dolent per a la salut i més espès per a la contemplació. L’autor ha mirat una mica a la babalà, i ha agafat allò que la memòria —d’arrel nostàlgica, capriciosa i inabastable— ha decidit bonament recordar tenint present el que diuen els poetes: «Allò que es recorda és, al capdavall, l’essència de la vida».
