A començaments dels anys seixanta, en plena explosió demogràfica pels forts moviments migratoris, el paper de la iniciativa privada va ser fonamental per corregir els dèficits estructurals i les mancances d’escoles i habitatges socials a la capital del Maresme. Caixa Laietana va intervenir decididament per millorar l’oferta docent i crear noves escoles i equipaments socials als barris emergents. Una d’aquestes escoles, emplaçada a Peramàs, s’anomena Josep Monserrat, en honor de Josep Monserrat i Cuadrada, president de l’entitat d’estalvi, traspassat el 1958.
Amb clau autobiogràfica, Vivencias de un maestro, de Luis Llaquet Antín, és el testimoni fefaent d’una època històrica compromesa amb l’educació. És la voluntat manifesta de superar una situació de precarietat de l’ensenyament públic amb l’aportació de més mitjans, recursos i professorat per dignificar l’oferta i els plans d’estudis. Aquesta va se la contribució de Caixa Laietana.
