Com gairebé cap altra dona del seu temps, Virginia Woolf representa la lluita per la independència, per un espai per a una mateixa, per una veu inconfusible. La seva vida estava plena de tot, fins de tristesa. El març de 1941, Woolf s'enfronta a la seva última crisi: ha acabat un llibre i els bombarders alemanys sobrevolen la petita casa de camp on viu. Porta la vida d’una presonera que no sap com ni on fugir, i al final es decideix pel riu.
