MARÍN SILVESTRE, DOLORS ; MARTÍ FONT, JORDI
La història de l'anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic,
	el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d'aquí,
	l'anarcocol·lectivisme, l'anarcocomunisme i la gran repressió
	que l'Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat
	deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents
	i per la construcció d'un espai cultural i social expressat en
	ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució
	de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions
	de vida de les classes populars promovent espais de
	socialització i de creació d'alternatives fetes realitat el 1936.
	L'anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució
	i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un
	dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana
	que viu en l'espai de món que anomenem Països Catalans.