El canvi d’època que vivim força les costures del vell contracte social. Articular avui un projecte col·lectiu que situï les persones i la vida al centre implica hibridar múltiples lògiques d’ampliació i innovació de drets: connectar igualtat amb diferències, autonomia amb vincles; transitar cap a estructures de llibertat real i cap a formes més solidàries, ecològiques i feministes de benestar.
L’actual cicle reaccionari cavalca sobre espirals d’autocràcia i bel·licisme. Articular alternatives democràtiques requereix la fraternitat i l’empatia com a entramats d’organització social; de la centralitat de les cures com a antítesi de totes les violències; del comú com a espai de gestió de les nostres vulnerabilitats. Assistim a una onada que activa repositoris d’odi. Però es despleguen també polítiques de proximitat i iniciatives ciutadanes arrelades en lògiques d’innovació comunitària i transició ecosocial: programes de renda bàsica, d’economia solidària i habitatge cooperatiu, ciutats pioneres en neutralitat climàtica, nous drets feministes i LGTBIQ+, infraestructures socials que generen vincles i enllacen diversitats… són pràctiques existents, amb més força que les proclames de l’extrema dreta i que les convocatòries a la desesperança.
Sí, cal forjar coalicions d’actors per escalar els canvis amb tota l’empenta necessària i preservar les conquestes socials. La gramàtica que exigeix el segle XXI és d’ambició transformadora, de construcció d’utopies quotidianes, d’horitzons d’esperança radical.
