Publicada l’any 1937, en un moment de plena consolidació del nazisme antisemita, la novel·la El canelobre enterrat pren com a pretext el pelegrinatge de la menorà, el canelobre sagrat jueu, robat per Titus a Jerusalem, pels vàndals a Roma i novament reprès per Justinià i transportat a Constantinoble. Les vicissituds sofertes pel canelobre representen, de manera simbòlica, les que ha hagut de patir el poble jueu al llarg de la història i permeten a Zweig traçar magistralment un drama punyent i de gran potència plàstica. La llegenda del tercer colom i Raquel disputa amb Déu són un complement idoni a El canelobre enterrat. Posades de costat, les tres llegendes representen un tríptic que aparentment fixa els ulls en el passat del poble jueu però que revela realitats perfectament contemporànies i d’abast universal.
