El tercer títol de Lluís M. Mandado i Rossell (1959) produeix uns efectes devastadors. Veure com poques coses queden dempeus de la història que ens han explicat i hem après. Si al Quixote va esborrar el Quixot ens parla de com “lo segle d’or” ,Exemplificat en el Quixot, ens és arribat com a “siglo de Oro” per l’acció del poder executiu (que era català) incomodat pel parlament. Ara, completant els fets, ens mostra principalment dues coses:
1- com els mites més “Castellans” eren en realitat catalans. De fet veureu, amb sorpresa, com Llion i les Castelles eren el lloc d’expansió i correries de la noblesa catalana i occitana, que va construir Castella dins Espanya, que era l’imperi català. És el cas del Sit o Cid, universalment dit en català, que en castellà seria “Zide”. De la mateixa manera que “espanyol” hauria de ser “hispañuelo” en castellà!
2- ens fa veure com només la traïció del sobirà va invertir la situació. Ho va fer per treure’s de sobre la molèstia de li era el Parlament català i ens fa donar de com es va preparant un paradís feudal (ara seria fiscal) a l’esbatanada Castella (un territori de l’interior d’Espanya que era català, com ens explica en aquest llibre). El que fou una reconquesta amb més o menys autonomia s’anirà transformant amb el pas del molts anys en el seu principal projecte: anar convertint la desitjada minyona en la senyora, conspiració amb què podrà suplantar i encadenar la poc complaent senyora, que era el parlament català.
Per això cal entendre com els catalans fan la reconquesta de tota Espanya i el procés de castellanització de l’aristocràcia espanyola doblament catalana (ja que 1- Català vol dir got i 2- venien de Barcelona). Un procés que va essent revelat en les cançons de gesta, donant-nos la sorpresa en la del famós Cid de què ell no era castellà, ni la seva cançó en castellà.
Anys de lectures i anotacions l’han especialitzat en la comprensió de les oblidades i desdibuixades trames que expliquen el que està prohibit pels governs i estats. Especialment en les èpoques en què existia censura, que evidentment he de ser de l’estat. Ha iniciat en la “Biblioteca Oculta” una gran sèrie dita Espanyola era de Catalunya de la que aquest volum és el tom vuitè, però per la seva gran força el primer a ser imprès. També està realitzant l’anàlisi en trama d’antics títols, dels que cal esperar properament “Orland furiós”
