Quan en Gori Valdi torna al seu poble natal, Cavergno, al cantó suís de parla italiana, ja no retrobarà res del que hi va deixar, res del que esperava trobar-hi. En aquell poblet dels Alps l'existència era pobra i difícil, pujant i baixant els ramats de les altes pastures, i ell se n'havia anat ben jove, com tants milers d'emigrants, amb la il·lusió de fer fortuna als Estats Units. Enrere van quedar les muntanyes, el bestiar, l'escola, la família i la Maddalena, «una d'aquelles criatures que quan passen pel carrer la gent es tomba i deixa de parlar». En una llengua viva, gairebé oral, Plinio Martini va relatar les seves vicissituds com a emigrant en un país estrany i individualista, oposant-les als seus records de la vida pacífica i lenta d'aquella remota vall alpina, poblada de personatges extraordinaris com el jutge Venanzio o l'estricte capellà Don Giuseppe. Esdevinguda un clàssic modern des de la seva publicació, aquesta novel·la es beu d'un glop. Poc després de publicar la novel·la, Plinio Martini va escriure: «He descrit el nostre món des de dins, fent servir el nostre dialecte, que vol dir acceptar fi