Dues peces llargues (la primera, «Els moviments humans» que dóna títol al volum, i l'última el monòleg dramàtic «Fantasmes en la nit») emmarquen un dietari poètic que es fixa, entre la meravella i l'horror, en quaranta moments d'intensa commoció.
Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la vostra experiència de navegació. Si continueu navegant, considerem que accepteu el seu ús.Més informació
