A tombants dels segles xv i xvi, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. Però, pràcticament d’un dia per l’altra, el català va desaparèixer de la producció editorial i va ésser substituït pel castellà. Què va succeir? Quin va ser el paper de la censura en aquest canvi? Es va obligar a traduir la literatura catalana? Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés històric.
