Edició escolar duna de les peces capitals de la tradició dramàtica catalana.Juntament amb Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu en què el dramaturg assoleix la màxima plenitud. Els personatges principals daquestes tres obres despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d'entendre el món. Convé destacar en les tres lenorme habilitat del dramaturg per capturar tota la senzillesa i claredat expressives de la parla del poble. Amb el desig com a principal tema de lobra, Maria Rosa planteja un triangle amorós en què la fatalitat arrossega els seus membres a un final duna intensitat ben poques vegades igualada en el teatre.
