"L?autor conversa sobretot amb dos personatges ficticis,
Max (de cognom Carnap, en record d?un filòsof remarcable)
i Odile, però es passa l?estona parlant també
directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa
esquitxos d?idees, fa molt més que això: ens posa davant
el mirall i ens mostra la tensió constant entre la
nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada
intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa. De fet,
hi haurà pàgines que ens ajudaran a emocionar-nos i a
descobrir l?estupidesa de la nostra intel·ligència. El llibre
ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos
preguntes sobre qualsevol qüestió. Joan Fuster deia admirativament
que Bertrand Russell no era un filòsof sinó
un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixarà indiferent
el lector. Quan l?acabi de llegir potser sabrà i creurà
menys coses, però estic segur que serà una mica més
savi" (Josep M. Terricabras).
