_La paraula va esculpir la pedra..._ La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l'ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament, exili, innocència negada, usurpació, amulet, ombra i llum, mort i vida. La paraula diu la veritat i la mentida de cadascú. Medusa ho sap i abandona el mutisme per reclamar la veu que mai li ha estat cedida.
