«–La Clara és una orelluda!
–Mare, tu creus que sóc una orelluda?
–No, filla meva. Tens orelles de papallona.
–Però, com són les orelles de papallona?
–Doncs, són orelles que s’enlairen damunt el cap i pinten de colors les coses lletges…».
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet… El tret més insignificant pot ser motiu de paròdia per als éssers humans. L’àlbum fa l’ullet a adults i infants per posar de manifest com en som d’estereotipats. Amb un pessic de sentit de l’humor i una salpebrada d’imaginació, qualsevol pot transformar en positiu allò que d’altres troben motiu d’escarni. De fet, ser divers ens valora davant dels altres; en canvi, fer palesa la diferència de l’altre ens empobreix com a grup humà. Reconèixer i reivindicar la diferència ens enforteix perquè fa que ens acceptem tal com som, és a dir, dóna consistència a la nostra personalitat.
