Soc la guitarra de lÆOvidi Montllor. He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis. I ara tÆho vull contar: la vida dÆun home que va fer de cada cançó una barricada dÆamor i de llibertat. Perquè lÆOvidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remourens. Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar. I, encara avui, si pares bé lÆorella, la seva veu et despertarà.
