Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923 -1930), l’independentisme català exiliat a França va cridar l’atenció dels mitjans de la Tercera República, i es convertí en un moviment que fascinava i inquietava al mateix temps. Aquest llibre explora com la premsa va construir diverses narratives sobre el catalanisme radical, condicionades per la inestabilitat interna del país i els conflictes diplomàtics de l’Europa d’entreguerres.
L’episodi de Prats de Molló, amb la seva dimensió simbòlica i política, és el centre d’aquesta anàlisi que ofereix una mirada polièdrica sobre la cultura i els mitjans de l’època, convidant a reflexionar sobre com els nacionalismes sense Estat van ser percebuts més enllà de les seves fronteres.
