Arxiu de la categoria: infantil

El ratolí babau i entranyable de Petr Horáček

Un dels autors d’àlbum il·lustrat que més connecta amb els primers lectors és Petr Horáček. Tant per les històries que explica amb un humor tendre i innocent com per les il·lustracions que fa. I avui us volem parlar dels seus llibres del ratolí. Uns llibres que sedueixen els nens de tres a set anys. No us enganyarem si us diem que és un dels autors que més hem venut en alguna campanya de Nadal o St. Jordi. I és que quan un client busca un llibre que connecti amb els nens, si li ensenyes un llibre d’Horáček, sol dir-te que no cal que li ensenyis res més. I, al cap d’un temps, en moltes ocasions, torna preguntant si hi ha algun altre llibre del mateix autor perquè la compra va ser un èxit clamorós.

Gràcies a l’Editorial Joventut tenim una quatre llibres d’Horáček protagonitzats pel ratolí. El primer, és un llibre per als més menuts i. Els altres tres, per a un xic més grans.

L’estil Horáček

Segurament la clau de l’èxit d’Horáček rau en el seu estil personal i inconfusible: destaca en la il·lustració, en el format i l’humor.

D’una banda, trobem unes il·lustracions tendres i molt senzilles que agraden molt als nens. Uns traços suaus i, sobretot, unes textures que omplen els traços amb tècniques de collage absolutament característiques d’Horáček. Podeu veure’n la tècnica al seu bloc.

D’altra banda, tenim el format: en tota aquesta sèrie utilitza el troquelat de les pàgines per establir un diàleg amb el lector. Així, allò que veiem en una pàgina, es transforma en la següent gràcies als troquelats. El ratolí que és fora del cau o que ja és dins, la perspectiva psicològica de diferents animals o el pas del temps en un paisatge que es transforma en poden ser alguns exemples.

Finalment, l’humor. Fi, original, naïf però, sobretot, característic d’unes edats molt concretes i que ràpidament reconnecta l’adult amb la seva infantesa. El gran personatge és un ratolí antiheroi babau que lluu gràcies a la contraposició amb els seus amics. En cada història el ratolí aprèn una cosa. Però mentre l’aprèn, ens fa riure.

El ratolí i l’arc de Sant Martí

El Ratolí i l'arc de Sant Martí

Aquest és un llibre per als més menuts. D’aquells que serveixen per a fer lectura de falda on l’adult va mostrant coses al nadó. Pot servir per tenir els primers coneixements de què és un ratolí i què li agrada i què no li agrada. També servirà per introduir vocabulari referent al temps climatològic. Veurem un ratolí en diverses situacions. Algunes agradables i d’altres no tan agradables. Al ratolí li agrada menjar espigues de blat, jugar amb les fulles seques però no li agrada el mal temps. Per això fugirà al seu cau. Des del cau veurà com surt l’arc de St. Martí. Podreu fer sortir l’arc de Sant Martí girant una rodeta que el mou.

Una casa a la mida

Una casa a la mida

En aquest cas entrem de ple en un dels personatges més reeixits d’Horáček: el ratolí. De fet, el ratolí i els seus amics.

El ratolí troba una fantàstica poma vermella i decideix entrar-la al seu cau. Però descobreix que és tan grossa que no se’n sortirà. I se li acut d’anar a veure un amic que té un cau una mica més gros. Pel camí, amb el pes de la poma, agafa gana i se’n menja un bocí. I quina llàstima! L’amic li diu que no pot entrar la poma al seu cau. Aquesta operació es repetirà altres vegades, amb una nova menjada i una nova negativa d’entrada de poma al cau. Fins que, finalment, el ratolí descobreix un cau tan gros que decideix que hi entrarà la poma. Quan està a punt de fer-ho sent la veu d’un ós que diu que es menjarà el ratolí i la poma de postres. Espantat, el pobre ratolí fuig corrent fins a casa seva i, està tant i tant cansat que encara menja un darrer bocí de poma. En aquest moment se n’adona que potser sí que pot encabir la poma dins del seu cau…

 

El ratolí que es va menjar la lluna

El ratolí que es va menjar la lluna

En aquest cas el ratolí és un gran amant de la lluna. Se la mira i remira i pensa que li agradaria molt poder-la tenir i jugar-hi. L’endemà quan es lleva, en sortir del cau, troba un plàtan a la porta i es pensa que és la lluna. Hi juga i sent que fa molt bona olor. Decideix tastar la lluna i li agrada tant, que se’n menja més de la meitat. Quan pren consciència de què ha fet s’exaspera pensant que la lluna no sortirà mai més perquè se l’ha menjada. Els seus amics li pregunten per què va tan trist i no entenen res. Fins que decideixen fer-li una sorpresa: el duen dalt d’un cim i li ensenyen com la llum que es veu darrere els arbres es transforma en la lluna. La felicitat del ratolí és extrema i acaben cruspint-se el que queda de plàtan.

El ratolí i la pilota vermella

El ratolí i la pilota vermellaEn aquest cas el ratolí descobreix una pilota vermella dalt d’un arbre. Fa tot el possible per a poder-la agafar: s’estira, salta, agafa un tronc… però no se’n surt. I decideix anar a buscar els seus amics per tal que l’ajudin. Cada amic li diu que allò que ha vist no és una pilota, sinó una altra cosa. Però ni encerten què és ni arriben a fer baixar l’objecte vermell de dalt de l’arbre. Finalment, decideixen fer un castell tots junts per tal de poder agafar l’objecte. Estan a punt d’aconseguir-ho però cauen a terra. I, amb la batzegada, donen un cop a l’arbre que fa que caigui l’objecte i molts objectes més: eren cireres! Ja poden berenar.

 

ELS CONTES DE LA FANTASIA, Gianni Rodari

Si podem lligar el nom de Gianni Rodari a alguna paraula, aquesta és fantasia. És un dels autors “fantàstics” per excel·lència. Va fer de mestre, de periodista i d’escriptor de contes. I, el contacte que va tenir amb el món infantil, el va usar per dues coses: aprendre a raonar amb ulls de nen i trobar maneres per què els nens desenvolupessin la creativitat i el sentit crític.

Gianni Rodari amb Nens

Gianni Rodari amb Nens

Gianni Rodari és molt conegut pels seus Contes per telèfon. El recull de contes que el va catapultar a ser conegut arreu del món. Però alhora també va escriure dos llibres que són fonamentals per a mestres, bibliotecaris, pares, avis i tota la gent que tingui nens a la vora. Parlem de la Gramàtica de la fantasia i els Exercicis de fantasia. La gramàtica és un conjunt de propostes adreçades a adults per exercitar la creativitat dels nens. També és un “manual” per a escriure i preparar històries per als nens. Sembla, en el fons, que és el llibre-recull de les seves tècniques d’escriptura.

Els exercicis, en canvi, és un llibre que va quedar a mig escriure. Va ser el llibre en què Gianni Rodari explicava com portava a la pràctica els exercicis proposats a la gramàtica. Gianni escrivia una mena de diari de les diferents experiències que tenia quan anava a les escoles. Experimentava la gramàtica en directe i, el resultat, les noves propostes, els matisos, els apuntava als exercicis.

Els contes de la fantasia, Gianni Rodari, Editorial Estrella Polar

Els contes de la fantasia, Gianni RodariEls contes de la fantasia és un recull de contes divers: n’hi ha de molt curts, d’altres una mica més llargs i d’altres molt més llargs. Està il·lustrat per una de les il·lustradores més reconegudes del panorama italià: Giulia Orecchia. S’hi veu la faceta de periodista de Gianni Rodari en alguns d’ells. El primer, per exemple, –Passatemps a la jungla-, és una mena d’article costumista que explica com es distreuen els diferents animals a la jungla. Un altre, –El comptable-peix de Cusio-, és un conte en què explica el seu ofici de periodista a la introducció.

En tots ells, però, hi ha una fantasia desbordant. I, en tots ells, es tracta el lector de manera intel·ligent. Pensem que aquest és el nexe que els uneix. Gianni Rodari és un mestre en generar situacions humorístiques que forcen a reflexionar. És capaç de generar móns, personatges i situacions, que actuen amb la seva lògica, però que als ulls del lector, són absolutament il·lògics. També és capaç de generar escenaris que, a partir de la fantasia, mouen a repensar la realitat.

Per exemple, els animals del pol nord, que no han vist mai cap planta, en veure una viola, l’analitzen com si fos un animal més. I, és clar, el veuran com a un animal molt estrany. Amb una sola pota, amb algun estrany mecanisme que fa que sempre desprengui bona olor, etc.

Faules

En alguns contes trobem una mena d’estructura de faula. Pot ser el cas de La guineu fotògrafa, on una guineu se les empesca per menjar-se dos pollastres. O el cas de la particular versió de El rei Mides, on el rei aconsegueix que li tirin enrere el poder de convertir-ho tot en or però durant una estona ho convertirà tot en merda. O el cas de La guerra de les campanes, on dos estrategues fan el possible per guanyar la guerra però els soldats decideixen que és millor fer una gran festa i oblidar-se de la guerra.

Ironia

En d’altres contes trobem una ironia en l’observació de la realitat.  A L’estrella gat, per exemple, els gats fan una mobilització per aconseguir que els humans posin un nom de gat a una constel·lació. A Una casa molt xica, un home que té pocs recursos econòmics es fa una casa on no pot estar dret. Tot i que aconseguirà ser feliç regalant caramels als nens. A Un país amb el “des” al davant, veiem com el joc de construir paraules amb el “des” al davant, capgira la realitat. A Qui mana, no hi ha resposta a la pregunta perquè on la gent s’estima, ningú no mana.

Personatges singulars

En d’altres veiem la descripció de personatges singulars. A El jove cranc de riu, un cranc decideix que aprendrà a avançar endavant i res no l’aturarà. A El mag Birret, un mag no troba com descansar definitivament perquè els nens d’ara tenen tantes coses que superen la màgia que ell pot fer. A En Marco, en Mirko i el lladre desafortunat, veiem com dos bessons que són uns animalots acaben fent que un lladre desitgi deixar la seva feina. A Crèdula Barrufell, veiem la irrupció constant de la fantasia amb una nena que sempre cau en llocs inversemblants.

Fantàstics

També hi ha contes on la fantasia per se té molta força. A Una violeta al pol nord, una viola de bosc apareix al pol nord i tots els animals se la miren des de la seva visó del món. A El camí de xocolata, uns nens es perden perquè en descobrir que el camí és de xocolata, se’l mengen i no poden trobar-lo per tornar.  El caramel instructiu és una mena de distopia; és un “t’imagines que el coneixement el poguéssim adquirir a partir de prendre xarops o caramels?”. A Abaixo el nou, el número nou se sent menystingut (abasso il nove!), es rebel·la i farà que el nen tregui males notes. Un regal per a les vacances és allò que tots hauríem volgut tenir a l’escola!

Misteri

Fins i tot hi ha un conte policíac per a nens. Parlem de En Paquet va a la costa, un conte en què un policia acabarà descobrint com un lladre curt de gambals i un altre de molt intel·ligent se les empesquen per robar.

 

DUES ALES, Cristina Bellemo i Mariachara Di Giorgio

Venint volant amb dues ales, un llibre nascut a Itàlia. Fet a quatre mans per dues dones. Escrit i il·lustrat amb tendresa. Amb la capacitat d’observar aquells personatges singulars que viuen de manera un xic diferent. Just perquè els passen coses diferents, de les que no passen a ningú.

Aquest és un d’aquells contes que recorden el realisme màgic de Calders. Concretament el Raspall editat per Mars. O, fins i tot, L’aniversari d’en Miquel Martí i Pol, també de Mars. On també uns personatges fan la seva via al marge del que diuen o opinen d’ells. I, on també, hi ha una certa irrupció màgica de l’element que desencadena la història.

Dues ales, Cristina Bellemo i Mariachara Di Giorgio, Editorial Combel

Dues ales, Cristina BellemoEl senyor Guillem sempre es llevava d’hora i esmorzava pa i els colors de l’alba. De vegades, parlava sol. Però un dia es va llevar i, després d’esmorzar, va sortir a mirar el seu presseguer i… sorpresa! Algú s’hi havia deixat dues ales!

I el senyor Guillem, com que era molt bon home, va anar a preguntar a tot el veïnat si algú s’havia deixat unes ales al seu jardí. Però tothom se’n reia o el prenia per boig.

I després va pensar que potser algú li havia enviat les ales. I va anar a l’oficina de correus a preguntar si li havien fet arribar unes ales. Però també el van prendre per boig i se’n van riure.

El senyor Guillem no sabia què fer. Però es va adonar que el presseguer on havia trobat les ales havia florit. I les ales també. I les va cuidar. Cada dia les regava una miqueta i els parlava mentre la gent que passava pel carrer el prenien per un foll. O pensaven amb quina planta tan curiosa que tenia el senyor Guillem.

I va venir el dia que al senyor Guillem li va semblar que les ales ja estaven a punt. Va llevar-se d’hora com cada dia. Va esmorzar un tros de pa i els colors de l’albada com cada dia. Va sortir cap al jardí i es va dirigir cap a les dues ales.

 

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI, primer llibre de definicions

krauss sendakSi fem un clot entre els llibres que darrerament han aparegut a Kalandraka, trobarem un Sendak diferent. El Maurice Sendak autoir i il·lustrador d’Allà on viuen els monstres i de tots aquells llibres psiquedèlics desapareix. I es posa a disposició només com a il·lustrador. Passa a un segon pla aparent per deixar pas als escriptors.

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI, primer llibre de definicions, Ruth Krauss i Maurice Sendak, Ed. Kalandraka

Un clot és per cavar-hi, primer llibre de definicionsSi un dia us cau a les mans Un clot és per cavar-hi i en quedeu enamorats, no us estranyeu. Perquè ja li ha passat abans a molta altra gent. Maurice Sendak i Ruth Krauss van col·laborar en vuit llibres. La Ruth, ja havia escrit uns quants llibres per a infants. I en va escriure uns quants més. En Maurice, ja havia començat a il·lustrar alguns llibres. I en va il·lustrar molts més. Però quan van fer conjuntament Un clot és per cavar-hi, segurament, van aconseguir unir el millor de tots dos. I van aconseguir posicionar el llibre com a el més interessant en l’àmbit infantil. Va ser un autèntic fenomen. Per primera vegada, un lllibre connectava amb els nens d’una manera inqüestionable.

Sendak encara no havia publicat el llibre que el catapultaria a la fama (Allà on viuen els monstres). No ho faria fins al cap d’onze anys. I Ruth Krauss, tampoc havia arribat al gran públic. Però un dia escriuen Un clot és per cava-hi i revolucionen el panorama de la literatura infantil!

I per què? Si tal com diu el subtítol del llibre, tan sols és un “primer llibre de definicions”? Doncs perquè quan ajuntem Krauss amb Sendak, s’uneixen dues particulars maneres de mirar que connecten directament amb l’essència infantil.

Què té d’especial aquest llibre?

Els braços són per abraçarAquest és un llibre “enciclopèdic”. Aparentment és un llibre de coneixements, un llibre de definicions. I, per tant, esperaríem trobar-nos davant d’una mena de diccionari. Amb tota la càrrega cultural de mitjans del segle 20 (recordeu que es va editar per primera vegada l’any 1952).

Però n’obrim la primera pàgina i veiem que Krauss i Sendak no parlen des de la càtedra oficial. Ells no escriuen des de la perspectiva que s’havia fet fins aleshores en què qui té el coneixement decideix què és important i què no. Aquest no és un llibre ni acadèmic ni moralista. Krauss i Sendak són els pioners en operar un canvi que sorprendrà. I que generarà una tradició que encara dura.

Un clot és per cavar-hi és el primer llibre que eleva l’infant a la categoria de catedràtic. Per tant, les definicions que hi trobem, són escrites des de la perspectiva de l’infant. Desplacen el focus del coneixement per preguntar als nens sobre la realitat. I els nens responen amb la seva lògica. Per això, un clot no és un tros de terra del qual se n’ha sostret una porció, sinó que un clot és per cavar-hi. I un mestre és per treure’t espines del dit. O els dits dels peus són per bellugar-los. I a falda és perquè les engrunes no et caiguin a terra. I un llumí -evidentment-, és per bufar-lo.

Un llibre és per mirar-se'l

AU, BONA NIT! – Per riure i dormir

Au, bona nit! és un llibre per riure i compadir-nos del pobre ós i el seu veí ànec. D’aquells que fan de bon explicar. D’aquells que els nens els demanen i tornen a demanar i demanar. I que, alhora, com qui no vol, de passada, ens explica la importància dels hàbits.

Un llibre d’en Jory John, autor de literatura per als més petits però també per a alguns més grandets. I il·lustrat per en Benji Davies, un dels autoris i il·lustradors d’àlbum més prolífics i expressius. Trobareu molta de la seva obra editada per Editorial Andana. Té llibres fabulosos!

Au, bona nit!, Jory John i Benji Davies, Editorial Andana

Au, bona nit!, Jory John i Benji DaviesL’ós té molta son. Molta, molta son. I només pensa en anar a dormir. De fet, pensa que es podria passar setmanes dormint. Però l’ànec s’està llegint un llibre que es diu 101 maneres d’estar despert

L’ós ja és al llit, comença a relaxar-se, d’aquí a un moment dormirà. Però l’ànec s’està prenent una infusió i pensa que està despert com mai. I amb ganes de fer coses! L’ànec va a casa de l’ós i pica i repica la porta. L’ós, mig adormit, va a obrir i pregunta què passa, què és tanta urgència?. I és que l’ànec s’avorreix…

-Vols jugar a cartes? -No.

-Mirem una pel·li? -No.

-Fem batuts? -No.

-Muntem un grup? -No.

-Xerrem tota la nit? -No.

-Juguem a cartes? -Això ja ho has dit.

-Ens llegim llibres en veu alta? -No.

L’ós vol dormir! Fa fora l’ànec i torna al llit. I sembla que finalment podrà dormir… Però torna l’ànec! Vol fer galetes i demana si l’ós té ingredients… Doncs si no poden ser ingredients, em pots donar galetes?… I quan el faci fora, encara tornarà a venir i a despertar-lo. Una urgència molt greu…

Podrà dormir el pobre ós? I l’ànec, es mantindrà despert?

Qui és la MABEL JONES de Will Mabbit?

Mabel Jones? Qui és aquesta Mabel Jones?!!!

Si no la coneixeu teniu un problema! Heu llegit el Diari de Greg. Heu llegit el Diari d’una penjada. Heu llegit les aventures de l’Agus i els Monstres. I no heu llegit les ESBOJARRADES AVENTURES DE LA MABEL JONES?!!! Però què us passa?! Que no esteu informats?!

Les esbojarrades aventures de la Mabel Jones, Will Mabbitt, Ed. Estrella Polar

Les esbojarrades aventures de la Mabel Jones, Will MabbittLa Mabel Jones ha fet allò que no es pot fer i serà castigada! Sí, s’ha posat un dit al nas. A dins. Ha escarbotat una mica. I, pitjor encara! Ha tret una substància enganxosa i… Se l’ha menjat! Per tant, ha de ser castigada!

Quan ella no s’ho espera, vindrà un ésser silenciós a la seva habitació, la posarà dins d’un sac i la raptarà! I la pobre Mabel Jones no podrà tornar mai més a casa seva. Està condemnada. Però, condemnada a què? En sortir del sac ho descobrirà.

Quan la Mabel surt del sac es troba en un vaixell pirata governat pel capità Idryss Ebenezer Skerda, un llop amb males puces. I descobrirà un vaixell i una tripulació a l’alçada del capità. El vaixell es diu El CuC FaRoTXe! I la tripulació també fa por. Qui l’ha raptat és el Silent Malastruga, un loris silenciós. El vell Emplaster és un cocodril metge (si se’n pot dir així). I també hi ha en Pelf Cabrut, una cabra fumadora; en Milton Purcell,un porc educadíssim; el senyor Culgrass, un orangutan que no diu mai res i el talp McMASTERS que no en veu tres dalt d’un burro.

En el moment del segrest, la Mabel ha mossegat el Silent Malastruga per defensar-se. I la mà del Silent Malastruga s’ha infectat… I el vell Emplaster ho ha resolt: ha tallat la mà!!! La Mabel es repeteix que ella no té por de res. Però potser en comença a tenir una mica. O molta!

I el pitjor de tot és que aquests sinistres personatges no li volen cap bé! De fet, la volen fer passar pel Pal Greixós de la Mort Segura!!!

El capità Idryss Ebenezer Skerda

Per sort, la Mabel és una noia molt espavilada i sabrà explicar al capità que FaRoTXe no està ben escrit. I no només això, sinó que el capità descobrirà que la Mabel pot ser útil. Molt útil!

El capità Idryss Ebenezer Skerda necessita recuperar tots els fragments de la X que el seu pare va perdre quan els seus pirates se li van amotinar. I resulta que la Mabel ho fa molt bé això de recuperar fragments de la X. Però el capità és un personatge sinistre i sembla que té un pla amagat. I alhora, la pobre Mabel, cada vegada es posa en situacions més i més perilloses. Haurà d’enfrontar-se a personatges perillosíssims, entrar a tavernes pirates, serà engolida per una balena, estarà a punt d’ofegar-se dins d’una tomba, haurà de patir batalles navals, etc.

I tot per no poder tornar mai més a casa seva!!!

El món de Mabel Jones

En Will Mabbitt és el responsable d’aquest esbojarrat llibre. Però sense l’ajuda del seu gran il·lustrador, en Ross Collins, el llibre ens semblaria incomplet.

Mabel Jones forbbiden cityMabel Jones Doomsday Book

 

 

 

 

 

 

 

De moment, en català o castellà, només ens ha arribat el primer llibre d’en Will Mabbitt. Però sabem que, a Anglaterra, ja en té publicats dos més: la Mabel Jones a la ciutat prohibida i  Mabel Jones i el llibre del Judici Final.

 

Quentin Blake, dos llibres

Quentin Blake

Quentin Blake és un dels grans autors-Il·lustradors de llibre infantil. Molts de vosaltres potser el coneixereu com a il·lustrador de Roald Dahl. Podem dir que la majoria dels seus llibres són per a infants. Però, de vegades,  sembla que vulgui fer una picada d’ull als lectors adults que llegim els llibres als nens. Té un estil d’il·lustració molt propi que fa que el reconeguem de seguida. En general, els seus dibuixos, són figures fetes amb tinta i molt sensills. Sense grans perspectives. El traç negre dels dibuixos l’omple amb colors i genera els volums i ombres amb intensitat d’aquests colors, quasi mai amb combinacions de colors.

I té una mirada al món que també és molt característica. En tots els seus llibres es percep aquesta poètica i singular manera de mirar el món.

 

El senyor Magnòlia, Quentin Blake, Ed. Kalandraka

El senyor Magnòlia, Quentin BlakeEl senyor Magnòlia només té una bota vella. I sembla un personatge tot estrafolari. Va vestit de manera ben estranya i fa coses estranyes! Toca la trompeta i té dues germanes que saben tocar el flautí mentre ell balla. Amb una sola bota vella i un peu descalç. És amic de les granotes i els tritons. I els lloros verds li fan forats a l’abric. Però ell és feliç i fa feliços els seus amics. Els porta a tots amb el seu patí. Van a la piscina i es tiren pel tobogan. I fa malabars amb la fruita! Tot i que només té una bota vella… Es vesteix de soldat i saluda els ratolins, té un amic que és un dinosaure lila. I és feliç! Però només té una bota vella…

Però un dia plou i el senyor Magnòlia no pot sortir al carrer amb només una bota vella!

Potser el senyor Magnòlia estarà trist a partir d’ara.

Les butxaques d’Angèlica, Quentin Blake, Ed. Kalandraka

Les butxaques d'Angèlica, Quentin BlakeDos nens ens presenten la seva veïna Angèlica. El nom, li escau! És un àngel per als nens. Aquesta veïna té un vestit tot estrany: ple de butxaques. I, per sort per als nens, de les butxaques en començaran a sortir coses valuosíssimes per als nens. Ratolins, formatge per als ratolins, paraigües, etc.

Angèlica és aquella veïna màgica que no té res i per aquest motiu ho té tot. D’un vestit ple de butxaques treu tot un món fantàstic per als nens. Coses divertides, il·lusionants, motivadores i, sobretot, imaginatives. És com la Teresa de l’Ovidi, aquella senyora que ens va fer descobrir el món quan érem petits.

 

LA CASA DORMENT, Adudrey i Don Wood

La casa dorment, Audrey Wood i Don Wood (il.), Ed. Lata de Sal

La casa dorment, Audrey i Don Wood

A la casa dorment tothom dorm. Hi ha un llit que dorm. I, damunt, una àvia que dorm. I arriba un nen que dorm damunt l’àvia. I un gos que es posa a dormir sobre el nen. I un gat que es posa a dormir a sobre del gos. I un gat que es posa a dormir a sobre del gos. I un ratolí que es posa a dormir a sobre del gat. També hi ha una puça que dorm damunt del ratolí.

Però la puça pica el gat i el gat fa un bot…!

La parella Audrey Wood i Don Wood es complementen a la perfecció en aquest llibre. La foscor necessària per dormir contrasta amb la lluminositat de les il·lustracions. Alhora, les il·lustracions, focalitzen l’acció amb una perspectiva distorsionada d’ull de peix que ajuda a generar la sensació onírica.

Un conte deliciós per anar a dormir. On tothom dorm o no… Perquè després de la nit, vé el dia.

Ludwig i Frank

Ludwig i Frank, David Nel·lo, Ed. La Galera

ludwig i frank, David Nel·lo

Aquesta és una d’aquelles novel·les infantils que fan il·lusió per molts motius. Perquè és escrita per en David Nel·lo. Perquè és il·lustrada pel gran Gustavo Roldán. Perquè és guanyadora del premi Josep M. Folch i Torres 2010. I, sobretot, perquè és una novel·la trepidant i entranyable.

En destacaríem sobretot la peculiaritat, la riquesa i l’exotisme del món que descriu. En David Nel·lo és capaç de conjuntar en el seu relat elements del passat i el present: la noblesa alemanya, el món de les noves tecnologies i una certa idea ludista del món, la pobresa, Friedrich Engels, el circ, un ambient de conte tradicional… I de manera magistral. Totes les peces encaixen perfectament com en una peça d’orfebreria.

En aquesta novel·la hi ha dos personatges singulars que són els que fan avançar la trama gràcies a les seves peculiaritats:

Ludwig

Els barons de Grossfuss no podien tenir fills. Van estar-se molt temps fent-se regals mutus per substituir la necessitat d’un fill fins que, de sobte, la baronessa va quedar embarassada. I va néixer Ludwig Grossfuss envoltat d’estimació i alegria. En Ludwig tenia una singularitat: els peus molt i molt grossos. I quan els pares van veure que el seu fill no era com els altres, van decidir de tenir-lo tancat a casa per protegir-lo.ludwig i frank, gustavo roldan

En un aniversari de Ludwig els pares contracten un circ per tal que vingui a casa seva a divertir la festa. Però quan s’acaba la festa i el circ marxa en Ludwig no apareix enlloc. En Ludwig ha estat segrestat! Els pares contracten l’investigador Friedrich Engels -a qui no agraden els nobles- per investigar què se n’ha fet del seu fill.

Engels aconseguirà alliberar el petit Ludwig del circ Torpedo. On l’han fet actuar de pallasso i ha aconseguit capgirar l’estrella del circ gràcies a la comicitat que aporten els seus descomunals peus. Quan Ludwig torna a casa amb els seus pares està molt content. Però les coses es torcen ben aviat. Casa seva es converteix en una mena de gàbia que fa que el petit Ludwig es deprimeixi.

Frank

En Frank és fill d’uns pares pobres: el senyor i la senyora Underwood. El senyor Underwood és mecànic de màquines d’esciure, fill i nét de mecànics de màquines d’esciure. I descendent de l’inventor de les ja obsoletes màquines d’escriure Underwood. El pare d’en Frank Underwood es resisteix a deixar la seva feina perquè odia les noves tecnologies. No se’n fia. I per això, la família s’ha anat empobrint cada cop més.

Però en Frank també és un nen singular. Podríem dir que és superdotat: des de ben petit ja va aprendre a llegir i escriure tot teclejant a les màquines d’escriure del taller de son pare. És un nen àvid de coneixements i això fa que a l’escola no sigui gaire popular. Ni juga bé a futbol ni li agraden gaire els jocs d’ordinador (potser influït per son pare).

El pare d’en Frank cada dia va al seu taller de reparació de màquines d’escriure però no hi entra mai ningú. Fins que un dia apareix un senyor vell que ha rebut en herència una màquina d’escriure. Però no té prou diners com per pagar-ne la reparació. El pare d’en Frank i el senyor Agaryanski arriben a un acord: el pare d’en Frank arreglarà la màquina i, a canvi, el senyor Agaryanski haurà de donar una compensació.

Com que el senyor Agaryanski ofereix una ràdio vella al pare d’en Frank i a aquest no li interessa, li fa una proposta: la reparació de la màquina d’escriure anirà a canvi de classes d’alemany i francès a en Frank. Així, en Frank, començarà a anar assíduament a casa del senyor Agaryanski a rebre classes i acabarà dominant totes dues llengües.

Històries que es creuen

Hi haurà un moment en què aquestes dues històries que avancen completament per separat acabaran creuant-se. En Ludwig necessita llibertat. I en Frank i son pare guanyen un concurs radiofònic per anar a passar uns dies de vacances…

CRENSHAW, el gat invisible

Crenshaw, el gat invisible, Katherine Applegate, editorial La Galera

Crenshaw, Katherine ApplegateEn Jackson és un nen especial. Molt especial! Té vocació de científic i, per tant, només pot creure allò que veu. Però alhora, des de ben petit, té un amic imaginari: en Crenshau. En Jackson és conscient que això no pot pas ser. Un científic no pot creure en coses que no existeixen. Però ell que és tant amant dels fets experimenta un fet incontrovertible: per molt que s’hi esforci, en Crenshaw segueix apareguent-li per tot arreu.

I en Jackson té alguns altres problemes: una germana, de qui s’ha de cuidar tant si li agrada com si no, i uns pares a qui els encanta la música però que han caigut en una espiral de mala sort. El pare i la mare tocaven la guitarra i segueixen tocant-la a casa. Però les coses els han anat malament i el pare ha agafat una malaltia degenerativa que l’ha obligat a perdre totes les feines. La mare, per la seva banda, havia estat mestra de música en una acadèmia però la van acomiadar. Ara malviu fent feinetes.

I els diners han anat minvant poc a poc. La família ha passat de tenir una casa a haver de vendre-s’ho tot per intentar sobreviure. En Jackson i sa germana, per enganyar la gana, juguen a un joc: des d’una certa distància tiren cereals a dins d’una gorra. Només es poden menjar aquells que cauen dins. Però la gana no acaba de marxar mai.

Arriba el dia que han de deixar casa seva i anar a viure a la furgoneta. La vida es complica. El pare intentarà fer diners tocant la guitarra pel carrer. Però no acaba de ser suficient i, alhora, no es troba prou bé com per poder continuar. Malgrat tot, els pares intenten amagar la situació als fills i en Jackson no els pot perdonar que l’enganyin. Per fer-ho passar millor a la seva germana acabarà robant en un supermercat. Però això el fa entrar en una contradicció molt grossa.

En Crenshaw va fent aparicions i en Jackson l’esquiva. El gos d’en Jackson, però, sembla que busqui constantment en Crenshaw i que sigui l’únic que el percep. No vol tenir encara més problemes. Ja en té prou a l’escola comprovant com la seva situació familiar l’afecta. En Jackson té una amiga amb qui comparteix l’afició científica i amb qui guanya unes miques de diners passejant gossos. I un dia decideix que deixarà els pares i se n’anirà a viure amb la seva amiga.