Arxiu d'etiquetes: Petr Horáček

El ratolí babau i entranyable de Petr Horáček

Un dels autors d’àlbum il·lustrat que més connecta amb els primers lectors és Petr Horáček. Tant per les històries que explica amb un humor tendre i innocent com per les il·lustracions que fa. I avui us volem parlar dels seus llibres del ratolí. Uns llibres que sedueixen els nens de tres a set anys. No us enganyarem si us diem que és un dels autors que més hem venut en alguna campanya de Nadal o St. Jordi. I és que quan un client busca un llibre que connecti amb els nens, si li ensenyes un llibre d’Horáček, sol dir-te que no cal que li ensenyis res més. I, al cap d’un temps, en moltes ocasions, torna preguntant si hi ha algun altre llibre del mateix autor perquè la compra va ser un èxit clamorós.

Gràcies a l’Editorial Joventut tenim una quatre llibres d’Horáček protagonitzats pel ratolí. El primer, és un llibre per als més menuts i. Els altres tres, per a un xic més grans.

L’estil Horáček

Segurament la clau de l’èxit d’Horáček rau en el seu estil personal i inconfusible: destaca en la il·lustració, en el format i l’humor.

D’una banda, trobem unes il·lustracions tendres i molt senzilles que agraden molt als nens. Uns traços suaus i, sobretot, unes textures que omplen els traços amb tècniques de collage absolutament característiques d’Horáček. Podeu veure’n la tècnica al seu bloc.

D’altra banda, tenim el format: en tota aquesta sèrie utilitza el troquelat de les pàgines per establir un diàleg amb el lector. Així, allò que veiem en una pàgina, es transforma en la següent gràcies als troquelats. El ratolí que és fora del cau o que ja és dins, la perspectiva psicològica de diferents animals o el pas del temps en un paisatge que es transforma en poden ser alguns exemples.

Finalment, l’humor. Fi, original, naïf però, sobretot, característic d’unes edats molt concretes i que ràpidament reconnecta l’adult amb la seva infantesa. El gran personatge és un ratolí antiheroi babau que lluu gràcies a la contraposició amb els seus amics. En cada història el ratolí aprèn una cosa. Però mentre l’aprèn, ens fa riure.

El ratolí i l’arc de Sant Martí

El Ratolí i l'arc de Sant Martí

Aquest és un llibre per als més menuts. D’aquells que serveixen per a fer lectura de falda on l’adult va mostrant coses al nadó. Pot servir per tenir els primers coneixements de què és un ratolí i què li agrada i què no li agrada. També servirà per introduir vocabulari referent al temps climatològic. Veurem un ratolí en diverses situacions. Algunes agradables i d’altres no tan agradables. Al ratolí li agrada menjar espigues de blat, jugar amb les fulles seques però no li agrada el mal temps. Per això fugirà al seu cau. Des del cau veurà com surt l’arc de St. Martí. Podreu fer sortir l’arc de Sant Martí girant una rodeta que el mou.

Una casa a la mida

Una casa a la mida

En aquest cas entrem de ple en un dels personatges més reeixits d’Horáček: el ratolí. De fet, el ratolí i els seus amics.

El ratolí troba una fantàstica poma vermella i decideix entrar-la al seu cau. Però descobreix que és tan grossa que no se’n sortirà. I se li acut d’anar a veure un amic que té un cau una mica més gros. Pel camí, amb el pes de la poma, agafa gana i se’n menja un bocí. I quina llàstima! L’amic li diu que no pot entrar la poma al seu cau. Aquesta operació es repetirà altres vegades, amb una nova menjada i una nova negativa d’entrada de poma al cau. Fins que, finalment, el ratolí descobreix un cau tan gros que decideix que hi entrarà la poma. Quan està a punt de fer-ho sent la veu d’un ós que diu que es menjarà el ratolí i la poma de postres. Espantat, el pobre ratolí fuig corrent fins a casa seva i, està tant i tant cansat que encara menja un darrer bocí de poma. En aquest moment se n’adona que potser sí que pot encabir la poma dins del seu cau…

 

El ratolí que es va menjar la lluna

El ratolí que es va menjar la lluna

En aquest cas el ratolí és un gran amant de la lluna. Se la mira i remira i pensa que li agradaria molt poder-la tenir i jugar-hi. L’endemà quan es lleva, en sortir del cau, troba un plàtan a la porta i es pensa que és la lluna. Hi juga i sent que fa molt bona olor. Decideix tastar la lluna i li agrada tant, que se’n menja més de la meitat. Quan pren consciència de què ha fet s’exaspera pensant que la lluna no sortirà mai més perquè se l’ha menjada. Els seus amics li pregunten per què va tan trist i no entenen res. Fins que decideixen fer-li una sorpresa: el duen dalt d’un cim i li ensenyen com la llum que es veu darrere els arbres es transforma en la lluna. La felicitat del ratolí és extrema i acaben cruspint-se el que queda de plàtan.

El ratolí i la pilota vermella

El ratolí i la pilota vermellaEn aquest cas el ratolí descobreix una pilota vermella dalt d’un arbre. Fa tot el possible per a poder-la agafar: s’estira, salta, agafa un tronc… però no se’n surt. I decideix anar a buscar els seus amics per tal que l’ajudin. Cada amic li diu que allò que ha vist no és una pilota, sinó una altra cosa. Però ni encerten què és ni arriben a fer baixar l’objecte vermell de dalt de l’arbre. Finalment, decideixen fer un castell tots junts per tal de poder agafar l’objecte. Estan a punt d’aconseguir-ho però cauen a terra. I, amb la batzegada, donen un cop a l’arbre que fa que caigui l’objecte i molts objectes més: eren cireres! Ja poden berenar.